El món local reclama una participació efectiva en la governança de la salut i recursos per assumir noves responsabilitats

• El 3r Congrés de Salut i Món Local posa les Àrees Integrades de Salut (AIS) i el nou mapa sanitari al centre del debat sobre la governança del sistema. 
• Els representants municipals reivindiquen capacitat efectiva de decisió, corresponsabilitat i finançament suficient. 
• També assenyalen la innovació, la intel·ligència artificial i l’ús compartit de les dades per avançar cap a un sistema més equitatiu i orientat a les persones. 

Barcelona, 29 de setembre del 2026._El món local ha reclamat més protagonisme en la definició de les polítiques de salut i benestar durant el 3r Congrés de Salut i Món Local, celebrat els dies 28 i 29 de setembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona sota el lema Accions locals per a reptes globals. La trobada ha reunit representants polítics i professionals dels àmbits sanitari i de l’atenció social, i ha estat impulsada per les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). 

En la inauguració, el president del CSC, Josep Mayoral, ha situat el nou mapa sanitari de Catalunya i la governança a través de les Àrees Integrades de Salut (AIS) com una oportunitat decisiva per avançar cap a la corresponsabilitat. Mayoral ha defensat que els ajuntaments no poden ser “actors secundaris”, sinó que han de tenir el protagonisme que els correspon en la definició de prioritats i en la presa de decisions. 

La directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Aina Plaza, ha presentat les Àrees Integrades de Salut (AIS) com a ecosistemes integrats i de proximitat per donar una resposta coordinada a les necessitats de les persones al llarg del cicle vital. Ha explicat que el model planteja organitzar el sistema al voltant de les persones i no dels serveis, i passar de compartir territori a compartir responsabilitat sobre la salut. En aquest sentit, ha assenyalat que les AIS han de connectar les necessitats de salut de la població, els serveis, el món local i els actius comunitaris, i actuar com a element tractor de la transformació del sistema de salut.

Cogovernança amb capacitat de decisió

A la taula inaugural del Congrés hi han participat Gemma Tarafa, diputada delegada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona; Mercè Pedret, diputada delegada de Benestar Comunitari de la Diputació de Tarragona; Maria Puig, vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut; David Bote, president de l’FMC, i Meritxell Budó, presidenta de l’ACM. Tots cinc han coincidit que les AIS i el nou mapa sanitari ofereixen una oportunitat per reforçar la veu del món local en la governança del sistema. També han advertit que aquesta participació ha de ser efectiva i incloure capacitat d’incidir i prendre decisions, i ha d’anar acompanyada dels recursos necessaris per convertir els objectius compartits en accions. 

Tarafa ha defensat que els ajuntaments han de ser agents clau per pensar, executar i avaluar les polítiques públiques, i ha identificat l’equitat territorial com un dels reptes prioritaris, posant l’exemple de les desigualtats a la província de Barcelona. Pedret ha posat el focus en els municipis de menys de 5.000 habitants, que són més del 80% al territori, i en les dificultats d’accés als serveis, la manca de coordinació entre l’atenció sanitària i social i la complexa conciliació entre professionals i amb les famílies. “Les persones que viuen en un poble petit han de tenir les mateixes oportunitats que les que viuen a les grans ciutats”, ha afirmat. 

En la mateixa línia, Puig ha defensat que la dimensió del municipi no hauria de determinar les oportunitats de la ciutadania en l’àmbit de la salut. Ha assenyalat que el món local, gràcies a la proximitat, coneix les necessitats de la població i els actius comunitaris, i pot actuar sobre determinants socials com l’habitatge, el medi ambient o la mobilitat, aplicant el concepte de “salut en totes les polítiques”. En aquest sentit, ha considerat que les AIS ofereixen una oportunitat per connectar millor els recursos del territori i avançar cap a un sistema més proper, equitatiu i adaptat a les persones. 

Budó ha valorat positivament que el nou model plantegi la participació del món local, però ha reclamat una cogovernança efectiva. “No només hem de ser prestadors de serveis, sinó que hem de poder aportar la nostra mirada i el nostre coneixement”, ha afirmat. Ha dit que el món local necessita veu per tenir capacitat de decisió, eines perquè els objectius es transformin en accions concretes i corresponsabilitat, perquè els nous reptes no els pot assumir cap administració sola. També ha defensat un paper rellevant dels consells comarcals per donar escala als serveis i preservar la igualtat d’oportunitats als municipis petits.  

Bote ha posat l’accent en la necessitat d’acompanyar les noves responsabilitats amb finançament suficient i un marc normatiu més flexible. Ha remarcat que cada municipi té una realitat diferent i que el món local, juntament amb els equips de les àrees bàsiques de salut, és qui millor la coneix. La proximitat, ha defensat, permet situar les cures al centre i desplegar una mirada compartida que abasti no només els serveis sanitaris i els socials, sinó també la resta de determinants del benestar. Com a exemple, ha citat el projecte estratègic Mataró ciutat cuidadora. 

Innovació i dades al servei de l’equitat 

Els participants han coincidit que la innovació, la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’ús compartit de les dades poden contribuir a comprendre millor les realitats territorials, reforçar la coordinació entre agents i facilitar una presa de decisions més informada. 

Bote ha advertit, però, que la intel·ligència artificial ha d’estar al servei de les persones i no pot substituir la decisió humana. També ha reclamat mesures per combatre la bretxa digital i evitar que ningú quedi enrere. 

El missatge final de la taula inaugural ha estat compartit: el món local està disposat a assumir noves responsabilitats, però, perquè les AIS avancin i l’equitat sigui efectiva, calen capacitat de decisió, eines, cooperació institucional i recursos suficients. 

El 3r Congrés de Salut i Món Local: dues jornades de conferències, taules rodones i tallers 

Sota el lema Accions locals per a reptes globals, aquesta tercera edició del Congrés de Salut i Món Local ha estat una nova oportunitat per al món local per compartir experiències i reflexionar sobre com avançar en la millora de la salut i el benestar de les persones des de la proximitat dels municipis.  

El Congrés ha constat de tres taules rodones, tres tallers i dues conferències. La conferència inaugural, "El paper clau dels alcaldes i les alcaldesses en la salut pública", ha anat a càrrec de María P. Neira, directora del Departament de Salut i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A la conferència de clausura, Adelina Comas-Herrera, directora de l’Observatori Global de Cures de Llarga Durada a la London School of Economics and Political Science, ha parlat de “Sistemes de cures, reptes del present i futur”.  

Tota la informació i el programa del Congrés de Salut i Món Local es pot consultar a salutimonlocal.org.