Parlem de com millorar l’ús de les eines digitals per a la coordinació entre atenció primària i hospitalària en l'última Sessió Tècnica de l'any

El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha celebrat avui l'última Sessió Tècnica de l'any, sota el títol "Com millorar l’ús de les eines digitals per a la coordinació entre atenció primària i atenció hospitalària. Resultats del PARTICIPA.TIC, a Catalunya i el País Basc".

Hi han participat Ingrid Vargas i Sandra Galaviz, investigadores del Servei d’Estudis del Consorci de Salut i Social de Catalunya i Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA). Elvira Sánchez, tècnica especialista del Departament de Monitortizació i Avaluació a Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà i investigadora al GAIA, ha moderat la sessió.

En la seva intervenció, Vargas ha explicat en què consisteix el projecte PARTICIPA.TIC: "L’objectiu de projecte és analitzar la contribució a la coordinació i la qualitat assistencial de mecanismes de coordinació basats en TICs en tres comunitats autònomes i elaborar una estratègia alternativa per a la seva millora en el Sistema Nacional de Salut", ha apuntat.

També ha assenyalat que aquest projecte té una primera fase amb tres objectius específics, que consisteix a analitzar les barreres i facilitadors de l'ús dels mecanismes de coordinació basats en TICs​; com contribueixen a la coordinació i continuïtat entre nivells i la qualitat de l'atenció i elements de millora​, i la relació de la qualitat assistencial amb el nivell de coordinació clínica i amb el nivell d'ús dels mecanismes de coordinació basats en tics.​ I una segona fase que té l'objectiu de dissenyar i pilotar una estratègia per a la millora de l'ús dels mecanismes mitjançant un procés participatiu.​

Seguidament, Galaviz ha presentat els resultats comparatius entre Catalunya i Euskadi respecte a la història clínica i les interconsultes virtuals. "La principal diferència s'observa en la Història Clínica. Mentre que a Euskadi existeix una Història Cínica Única amb accés a tots els diagnòstics i tractaments entre nivells, a Catalunya coexisteixen diferents històries clíniques.", ha explicat.

"En tots dos territoris esmenten barreres organitzatives que dificulten l'ús del mecanisme, mentre que a Catalunya predomina la falta de protocols de registre, a Euskadi s'assenyala que el temps de consulta és escàs per poder registrar i consultar correctament. Tots dos coincideixen que la formació en l'ús de la Història Clínica és insuficient", ha afegit.