Experts valoren el desplegament de la Llei de Dependència

Els components de la primera taula van aportar dades sobre les dificultats del desplegament del sistema públic d’atenció social a Catalunya. En paraules de Sebastià Sarasa, si a Catalunya apliquéssim la mateixa ràtio professional/persona dependent que a Dinamarca, hauríem d’acabar tenint 900.000 persones treballant en el sector. El professor Sarasa va aportar dades que demostren que el desplegament de les lleis espanyoles s’està “desviant del seu mandat parlamentari” (establir un model majoritàriament proveïdor de serveis i no de prestació econòmica) a causa de la pervivència de rols poc igualitaris en el model tradicional de família, de la dificultat d’innovació en polítiques socials pròpies dels estats de tipus federal i de la incapacitat d’uns serveis socials poc desenvolupats desbordats per l'enorme demanda i la mala gestió d’expectatives.Per al professor Gregorio Rodríguez Cabrero, membre del grup d’experts que han valorat la LAPAD, hi ha hagut tres problemes fonamentals, fins ara, en l’aplicació de la llei: un barem que no permet tractar adequadament els casos de malaltia mental, un greu desequilibri en la gestió (1.165.867 dictàmens donen 806.538 persones amb dret a prestació, de les quals només 553.716 la perceben) i finalment, un desequilibri entre prestacions econòmiques i serveis, que és justament el contrari del que s’hauria de donar en un model com el que inspira la llei. En el capítol d’èxits, Rodríguez Cabrero va fer notar que en els primers tres anys de desplegament de les lleis s’han creat 90.000 llocs de treball i s’ha integrat correctament l’àmbit local que és de gran importància per al sistema. Entre els dèficits a corregir detectava certs “problemes de lleialtat institucional i en la governança” i que s’ha de millorar la cooperació entre els sistemes d’atenció social i de salut en l’àmbit sociosanitari.José Antonio Herce va aportar el punt de vista de l’anàlisi financera afirmant, per exemple, que en el supòsit que es compleixin les previsions de creixement i demogràfiques amb què es treballa actualment, el cost de la despesa total en dependència creixeria un 1,46% acumulatiu anual, “cosa que es podria suportar sense cap problema si el PIB creixés, al menys, al mateix ritme” i sempre que siguem capaços de “controlar la cartera de serveis”.Algunes de les mesures que proposava J. A. Herce per contribuir a la sostenibilitat de les prestacions serien instaurant una assegurança obligatòria d’àmplia base, cotitzacions ad hoc o copagaments dissenyats de manera eficaç.

Informació relacionada:

>>