International Journal for Quality in Health Care publica un article del SEPPS sobre la percepció de la continuïtat assistencial dels usuaris
L'anàlisi parteix del marc teòric desenvolupat per Reid et al. (2002), que defineix la continuïtat assistencial com l’experiència del pacient de l’atenció rebuda al llarg del temps,com a coherent amb les seves necessitats mèdiques i adaptat al seu context personal. Es diferencien tres tipus de continuïtat; de relació, d’informació i de gestió.
En la vessant de la continuïtat de relació, els resultats obtinguts de la metasíntesi mostren que els pacients valoren l’atenció rebuda amb regularitat i per un sol metge. No obstant, alguns grups de pacients, majoritàriament la gent jove, en algunes situacions específiques, com les d’urgències, valoren més un accés ràpid que la consistència del personal sanitari.
En relació amb la continuïtat d’informació, els pacients perceben una transferència d'informació entre proveïdors, però al mateix temps, una manca de comunicació informal i interacció entre nivells assistencials que dificulten la continuïtat d’informació.
Respecte la continuïtat de gestió, els articles analitzats destaquen la rellevància de l’accessibilitat als serveis per garantir-la, tot i que l’atenció individualitzada i el procés d’alta són elements addicionals que influeixen en la continuïtat de gestió.
Finalment, es percep que la participació i la responsabilitat per part del pacient són elements facilitadors en general de la continuïtat assistencial.
S'identifiquen elements relacionats amb els tres tipus de continuïtat assistencial percebuts pels pacients i es pot concloure que els tres tipus de continuïtat estan interrelacionats. L'article també conclou que la importància que els pacients atribueixen als elements identificats i la interrelació haurien de ser tinguts en compte en la millora de la coordinació assistencial en aquelles organitzacions que pretenen assolir la continuïtat assistencial.