El Consorci de Salut i Social de Calalunya (CSC) va celebrar, el passat 27 de setembre, la jornada 'L'acreditació de professionals en l'àmbit social', organitzada per l'Àrea d'Envelliment i Benestar (eib) amb l'objectiu d'aprofundir en aquest procés, que pot resultar molt útil per a la captació i fidelització de professionals. L'acte va comptar amb una presentació de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (FPCAT), seguida d'una taula de debat, en què es van exposar diferents experiències entorn de l'acreditació i on es van poder aclarir dubtes del públic sobre aquesta qüestió.

Fabian Mohedano, president executiu de l'Agència FPCAT, va ser l'encarregat d'explicar les funcions, estructura i reptes d'aquest organisme, que dirigeix i coordina el sistema de formació professional de Catalunya. També va donar xifres que il·lustren l'abast de la xarxa del sistema FP al nostre país, la qual compta amb prop de 17.000 docents, formadors i experts; més de 2.400 punts d'informació i orientació; més de 1.000 centres de formació, i ofereix més de 413.000 places d'FP.  Mohedano també va posar èmfasi en la "gran implicació" de les empreses en la formació: ja són prop de 35.000 les entitats que formen part de la xarxa.

En aquest sentit, el president executiu de l'Agència FPCAT va explicar que l'acreditació de competències professionals aporta molts beneficis, tant a les persones que l'obtenen com a les empreses. D'una banda, permet a les organitzacions identificar el talent i garantir un servei professional de qualitat, alhora que facilita la implantació dels models de gestió per competències, adaptar el pla de formació i millora la productivitat i la competitivitat de les empreses. Per a les persones usuàries, l'acreditació de competències suposa un empoderament i reconeixement professional, una nova oportunitat per a l'adquisició d'una certificació oficial i majors possibilitats d'inserció o de mobilitat laboral.

A la intervenció de Mohedano va seguir la taula de debat, moderada per José Manuel Domínguez, responsable tècnic de CAPSS d'eib. Hi va participar Esther París, cap de l'Àrea d'Acreditació de l'Agència FPCAT, qui va entrar en aspectes més tècnics del procés  d'acreditació, la qual va definir com "una oportunitat per reconèixer les competències i experiència professional de les persones de manera oficial".

La taula també va servir per compartir l'experiència de dues entitats associades. D'una banda, Ester Crusellas, directora de Persones de Sant Andreu Salut (Manresa), va explicar com el fet d'entrar en el procés d'acreditació ha permès a la seva organització comptar amb una borsa de treball pròpia i ser "autosuficient".  "Ja portem dues edicions i 25 persones formades, 14 de les quals ja estan treballant a Sant Andreu Salut", va assegurar.

Per la seva part, M. José Sabaté Samper, adjunta a la Direcció de l'Àrea Social de la Fundació per a l'Atenció Social, va assenyalar que la seva institució ha iniciat el projecte d'acreditació per fer front a la situació de manca de professionals que pateixen els centres de comarques. La falta de gent jove, amb vocació i adequadament formada és un dels principals problemes que es troben a l'hora d'atendre una població molt envellida, segons va explicar.

Òscar Dalmau, gerent d'Unió Consorci Formació (UCf), va parlar del Servei d'Orientació i Assessorament que ofereixen a professionals que volen obtenir l'acreditació de competències. Es tracta, segons va informar, d'un servei gratuït, a través del qual UCF ja ha acompanyat més de 500 persones. La de Dalmau va ser l'última intervenció d'una taula de debat molt dinàmica i participativa, que va servir per exposar els principals dubtes i reptes que genera l'acreditació com a eina de captació i fidelització de professionals.