El futur de l’atenció a la gent gran i amb dependència, a la jornada “Viure millor a casa”
El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va acollir, el passat 25 de maig, la Jornada Tècnica "Viure Millor a Casa. Generant evidències i impacte social per a una bona vida a la comunitat", que va servir per reflexionar sobre els nous models d'atenció a la gent gran i amb dependència, a partir de la intervenció de diferents experts que van coincidir en la necessitat de potenciar l'atenció domiciliària i comunitària.
La jornada va comptar amb una primera part protagonitzada pel Departament de Drets Socials, on es van abordar els reptes de la integració social i sanitària a Catalunya, i una segona part centrada en el projecte "Vivir mejor en casa", liderat per la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG) i la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA). La sessió també va servir per compartir les experiències dels projectes "Reforzando Vínculos", de la Creu Roja, i "Mi Casa", de Plena Inclusión.
En la primera intervenció de l'acte, Lluís Torrens, secretari d'Afers Socials i Famílies, va explicar que, actualment, a Catalunya hi ha unes 500.000 persones amb necessitat d'atenció integrada social i sanitària, les quals poden arribar a ser ateses per 20 recursos diferents. "Com més fragmentació, més recursos es requereixen", va explicar tot apuntant a la necessitat de coordinació entre serveis, que és un dels objectius de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS). Torrens va assenyalar que l'AISS està molt enfocada en "la innovació, les pràctiques de valor i la transformació del sistema", i que ha de tenir un rol determinant en l'avaluació de resultats de l'atenció integrada.
La segona ponència va anar a càrrec de Mariona Homs, directora general de Serveis Socials, qui es va centrar en els condicionants socials de la salut i la participació comunitària. "Cal passar de l'atenció domiciliària a l'atenció en l'entorn comunitari, basada en l'atenció centrada en la persona i la seva trajectòria vital", va assegurar. Així, va concloure que el SAD ha de canviar a SAED, amb tots els reptes que això implica en l'organització i enfocament d'aquest servei.
A continuació, es va presentar la metodologia i els resultats preliminars del projecte "Viure millor a casa", a càrrec dels investigadors Eduard Minobes i Victoria Roncal, coordinadors regionals del projecte a Catalunya i a Navarra, respectivament. Aquest projecte, liderat per la SEGG i CEOMA i finançat amb fons europeus Next Generation, té un component preventiu, que es desenvolupa a Catalunya, i un component desinstitucionalitzador, el qual es treballa a Navarra.
Des del vessant preventiu, el projecte està enfocat a incrementar i millorar l'atenció domiciliària per disminuir i retardar la institucionalització de persones en situació de dependència amb graus II i III. Segons va explicar Minobes, això s'està treballant a partir d'una intensificació de l'assistència i la formació de les persones cuidadores no professionals. Pel que fa al seu component desinstitucionalitzador, que va ser presentat per Roncal, el projecte té com a objectiu preparar les persones grans que ja viuen en una residència i el seu entorn per tornar a la comunitat, proveint-les dels suports necessaris i adaptant els habitatges.
A les intervencions dels investigadors va seguir una taula rodona sobre aspectes innovadors i experiències en primera persona per transformar el model del servei d'ajuda a domicili. La taula va comptar amb professionals implicats en "Viure Millor a Casa": Gema Escalada, gestora de casos de Navarra; Sandra Pàmies, investigadora i coordinadora regional de Catalunya, i Iván Sánchez-Martínez, investigador, psicogerontòleg i docent de la formació VMC. També hi van intervenir professionals del SAD de l'Ajuntament de Manresa i de la Fundació Sant Andreu Salut (SAS), així com del SAD de l'Ajuntament de Reus i de la Fundació Educativa i Social (FES). La taula va ser moderada per Laura Atarés, coordinadora general de "Vivir mejor en casa".
En una segona taula rodona, es van presentar les experiències de "Reforzando Vínculos", de la Creu Roja, i "Mi Casa", de Plena Inclusión, com a exemples de projectes pilot en contextos de prevenció i trànsit a la comunitat. Per part de Creu Roja, hi va participar la psicòloga Débora Arévalo, coordinadora del projecte, i, per part de Plena Inclusión, ho va fer Fermín Núñez, periodista i responsable de Comunicació de l'entitat.
La jornada va acabar amb les conclusions de Javier García Pérez, gerent de CEOMA, i José Augusto García Navarro, qui, a més de director general del CSC, és president de la SEGG. García Pérez va voler reivindicar la important tasca social que s'està duent a terme mitjançant tots els projectes presentats. "Els canvis els hem de promoure les persones i les entitats socials; després ja demanarem a les administracions que els executin i que legislin en conseqüència", va declarar. En la mateixa línia, García Navarro va animar els presents a continuar treballant, perquè és necessari "passar d'un model reactiu i paternalista, a un model de la cura digna, centrada en els drets de les persones". "Només canviant de mentalitat podrem Viure millor a casa", va concloure.