La Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC)  han acordat deu propostes per a un pla d'acció conjunt que permeti afrontar els grans reptes de salut i benestar de les persones, com són l'envelliment de la població o els efectes del canvi climàtic.

Segons les entitats municipalistes, no es podrà donar resposta a aquests grans reptes sense una estratègia integral que contempli la participació i la coordinació amb els agents locals. En aquest sentit, assenyalen que els ajuntaments i altres ens locals són qui millor coneixen les necessitats de la ciutadania i poden actuar, per tant, de forma més efectiva, amb polítiques de prevenció i promoció de la salut, i el desplegament de xarxes de suport comunitari.

Per això, les sis entitats, de forma conjunta, han traslladat al Govern de la Generalitat de Catalunya el document amb les deu propostes, de les quals es desprèn la necessitat de revisar el paper de l'acció municipal en les polítiques de salut i atenció social, i la necessitat que el món local estigui present en el debat sobre les reformes del sistema social i sanitari que s'estan preparant.

El decàleg s'ha fet arribar Conselleria de Drets Socials i Inclusió, i a la Conselleria de Salut, la qual ha anunciat recentment la constitució del Comitè d'Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS), format per onze experts que ja han començat a treballar en les actuacions del Departament per a la reforma i la sostenibilitat del sistema sanitari. "El municipalisme ha de ser clau en el dibuix de les reformes que han de venir i en la seva gestió", apunta el decàleg signat per les entitats.

En concret, els deu punts del document es resumeixen en les següents propostes:

1. Fer possible el desplegament de les competències municipals en matèria de salut.
2. Reconèixer i acompanyar des de les administracions competents la tasca dels ajuntaments en matèria de salut, més enllà de les seves competències.
3. Defensar la salut en totes les polítiques.
4. Promoure estratègies participatives que incorporin la mirada de la ciutadania en la presa de decisions.
5. Avançar en la millora de la coordinació dels diferents agents amb incidència en la salut de cada municipi.
6. Aprofitar les bones pràctiques locals sobre integració social i sanitària per impulsar les reformes del sistema.
7. Promoure el treball en xarxa al territori des de les entitats municipalistes.
8. Generar espais compartits de governança territorial d'àmbit regional.
9. Defensar la singularitat del sistema català pel que fa a la governança dels equipaments sanitaris.
10. Expressar la voluntat del món local d'estar present al debat sobre la revisió del sistema sanitari.

Aquestes deu propostes es poden trobar desenvolupades al document 1r Congrés de Salut i Món Local: Conclusions i propostes per a un pla d'acció del municipalisme.

Conclusions del 1r Congrés de Salut i Món Local

Les propostes acordades entre el CSC, les diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona, l'ACM i l'FMC neixen del treball conjunt dut a terme en el marc del 1r Congrés de Salut i Món Local, que es va celebrar els passats 30 de setembre i 1 d'octubre a Barcelona. Coorganitzat per les sis entitats municipalistes, aquest esdeveniment va permetre compartir coneixements i experiències entorn de les polítiques municipals de salut i d'atenció social mitjançant la participació de prop de 500 persones, entre professionals del sector i representants polítics.

El 1r Congrés de Salut i Món Local va servir, així mateix, posar en comú les inquietuds i els reptes que el municipalisme es planteja respecte a la salut i el benestar de la ciutadania, tot abordant un concepte de salut ampli, global, amb perspectiva comunitària. Aquest concepte inclou aspectes interrelacionats que, segons es va evidenciar durant l'esdeveniment, cal gestionar des de la proximitat, com són la diversitat cultural, la pobresa, el canvi climàtic o l'envelliment de la població.

Per exemple, es va posar èmfasi en els reptes d'una societat cada cop més longeva, que comporta un increment notable de les necessitats d'atenció a les patologies cròniques, a la dependència i a la salut mental, on la soledat no desitjada "pot esdevenir un dels pitjors signes del nostre temps", segons recull el document de les entitats municipalistes. Un dels objectius centrals, tal com assenyala el text, ha de ser que les persones grans puguin viure el màxim de temps possible en el seu domicili. "Per avançar cap a la desinstitucionalització, cal un replantejament de la funcionalitat de l'atenció a domicili i del seu finançament, avui manifestament insuficient".

L'impacte del canvi climàtic va ser un altre dels reptes als quals es va fer referència al Congrés, ja que influeix en la salut en múltiples aspectes: a través de l'augment de les temperatures, l'ecologia dels vectors, la degradació ambiental, l'elevació dels nivells marins, entre altres. "El lloc on vivim afecta la nostra salut i una bona planificació urbana pot perfilar la salut de les persones, incidint en els determinants socials de la salut i en el benestar", s'indica al document.

El text també apunta a la integració social i sanitària com una de les eines fonamentals per afrontar els reptes de salut i benestar de la població, perquè permet una resposta coordinada entre els serveis socials i sanitaris, que treballen de manera conjunta. En aquest sentit, el document parla de la Ciutat Cuidadora com un "nou concepte que ofereix un model integrador, al voltant del qual vertebrar el conjunt de les polítiques i accions que es duen a terme en un municipi al voltant de les cures".

Les principals conclusions del Congrés també es poden trobar al document 1r Congrés de Salut i Món Local: Conclusions i propostes per a un pla d'acció del municipalisme.