P: En quins projectes està treballant actualment l’Agència? Quins són els  més rellevants?

Actualment, des de l’Agència, s’estan desenvolupament els següents projectes:

La Central de Resultats que mesura, avalua i difon els resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari. Es tracta d'un producte quantitatiu orientat a la presa de decisions i amb capacitat de comparació, de manera que esdevé un "mapa de resultats" del sistema sanitari. Actualment està treballant en els informes dels 4 àmbits (atenció primària, atenció hospitalària, salut mental i sociosanitari) dades 2013. 

L’Atles de variacions del SISCAT que té per objectiu identificar, descriure i reduir la variabilitat que pugui resultar en un major benestar, qualitat i valor dels recursos disponibles. Fins al moment s’han publicat els atles d’artroplàsties de genoll i de maluc i s’està treballant en els d’ictus isquèmic, de teràpies respiratòries i de cirurgia oncològica digestiva.

El Projecte Essencial, iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions, avalades per les societats científiques, per tal d'evitar-ne la realització. Actualment s’està revisant l’estratègia de comunicació per arribar a més professionals i ciutadans. 

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), espai per promoure la participació dels professionals i dels centres sanitaris en la identificació, valorització i visibilitat de les experiències innovadores en l'àmbit de la gestió sanitària que s'estan desenvolupant al sistema sanitari català. L’OIGS disposa d’una plataforma a través de la qual s’ha constituït una comunitat d’innovació per intercanviar les experiències i comentar-les. D’altra banda, a partir de la identificació d’experiències s’estan elaborant fitxes amb les millors pràctiques perquès es puguin implementar a les organitzacions del sistema. 

El Programa d'Innovació i Suport a l'Àmbit del Medicament, que té l'objectiu de contribuir a augmentar la qualitat i garantir la seguretat de l'atenció sanitària que rep la ciutadania a Catalunya, mitjançant actuacions específicament adreçades a millorar l'ús dels medicaments.

El Projecte VISC+ (més valor a la informació de salut de Catalunya), el qual té la missió de donar més valor a les dades i la informació sanitària del sistema de salut de Catalunya mitjançant un model més eficaç i eficient per a la gestió, l’explotació i l’anàlisi d’aquestes per posar-les al servei de la recerca i la gestió sanitàries. 

El Centre de serveis TICSalut – seguretat de la informació que facilita els recursos humans, tecnològics i materials per proporcionar una infraestructura de serveis de telecomunicacions i interoperabilitat a les institucions que estan implicades en els projectes de TIC i salut a Catalunya.

En relació a la innovació i els projectes internacional, entre les múltiples participacions en projectes europeus cal destacar la línia d’actuació de l’AQuAS pel que fa als processos de compra pública precomercial (Pre-commercial Procurement) i compra pública innovadora en salut, àmbit en el ens estem posicionant com a referents internacionals. Alguns dels projectes europeus destacats  són el DECIPHER PCP, Inspire, Unwired, epSOS, United4Health, PEGASO, ... 

El registre de professionals sanitaris, amb el disseny i desplegament del registre català de professionals sanitaris donant compliment al Decret 256/2013. 

I l’Observatori sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població, que té l’objectiu de fer un seguiment estret dels principals indicadors de salut (estils de vida, consum de serveis sanitaris, incidència de determinades malalties) i analitzar-ne l’evolució. En breu es publicarà el primer informe.

P: Quin impacte ha tingut la crisi econòmica dels darrers anys en el sistema de salut català? Quines són les previsions per als propers anys? Cap a on cal anar per mantenir la qualitat?

A partir de l’any 2010, la situació econòmica ha obligat a implementar restriccions pressupostàries en el sector púbic derivades de les mesures de contenció de la despesa. En l’àmbit de la salut aquestes mesures han permès preservar la cartera de serveis i mantenir la qualitat dels serveis. Els efecte de les restriccions s’han traslladat  a les retribucions dels professionals, els preus dels fàrmacs, la reducció de tarifes i l’endarreriment dels pagaments de centres concertats, farmàcia i proveïdors de béns i serveis. En aquest context també s’estan produint canvis per millorar l’eficiència dels recursos destinats a la salut, com la reordenació de serveis (terciarisme i atenció continuada) i el desenvolupament d’instruments com la Central de Resultats (comparació de resultats entre centres). 

L’element clau per mantenir la qualitat del nostre sistema sanitari és l’eficiència, cal optimitzar els recursos dels que disposem. Aquest no és un repte exclusiu dels països en situació de crisi com el nostre, és un repte comú a tots els països de europeus que ha de permetre garantir la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. Durant els propers anys, aquest haurà de ser un aspecte central pel sistema sanitari català. 

P: És bo el punt de partida del sistema públic de salut per aconseguir els reptes de futur?

Els sistema sanitari català està en un bon punt partida, presenta bons resultats en els principals indicadors de salut. Si comparem aquests resultats amb els de països de la Unió Europea amb característiques geogràfiques, socials, culturals, econòmiques i d’estructura del sistema sanitari similars, veiem com Catalunya es situa al voltant de la mitjana. 

Com a mostra d’aquesta situació, Catalunya encapçala els països de la Unió Europea en esperança de vida en néixer i també ocupa una posició capdavantera en esperança de vida en bona salut. D’altra banda, les hospitalitzacions evitables per complicacions a llarg termini de la diabetis o per amputació d’extremitat inferior presenten valors dels més baixos de la Unió Europea. Aquest és un indicador reconegut internacionalment de bon control i atenció sanitària de la malaltia, perquè l’atenció d’aquestes malalties implica a diferents nivells assistencials i implica la coordinació de tots ells. El correcte control de la malaltia i dels factors de risc associats disminueixen l’aparició de complicacions i milloren la qualitat i l’esperança de vida.  

P: Està consolidat l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya com a eina? Quins són els reptes que té pendents en els propers anys? Com està previst dur-los a terme?

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC) s’ha consolidat com a eina que posa a disposició de la ciutadania, dels professionals, dels gestors i dels investigadors la informació generada en el sector salut, actuant de finestra d'accés a aquesta informació. Alhora, l’Observatori desenvolupa una tasca més profunda d'orientació, ordenació i millora dels continguts dels sistemes d'informació.

L’Observatori té els objectius següents:

•  Fer transparent la informació i retre comptes a la ciutadania. Garantir la transparència i la rendició de comptes en l’ús dels recursos públics, fent pública i accessible la informació relativa als serveis sanitaris i els resultats en salut, i permetre l’accés a la informació de l’administració i la seva reutilització, d’acord amb l’estratègia dades obertes de la Generalitat de Catalunya.
• Avaluar els resultats dels agents (hospitals, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris, centres de salut mental) que integren el sistema sanitari, permetent comparar, identificar i compartir les millors pràctiques.
• Facilitar l’avaluació i el coneixement. Relacionar i estructurar la informació del sistema de salut de Catalunya per propiciar les activitats de recerca en l’àmbit de la salut i l’elaboració d’estudis per generar coneixement i contribuir a la millora de la qualitat del sistema sanitari.

Els principals reptes de l’Observatori són:

• Consolidar els informes anuals de la Central de Resultats (àmbits hospitalari, atenció primària, sociosanitària, salut mental i centres de recerca), permetent realitzar una comparació dels resultats any rere any. 
• Millorar l’accés de la ciutadania a la informació del sistema sanitari, posant a disposició més informació en format de dades obertes. 

P: Quina mena d’informes està realitzant en aquests moments? En quines àrees i per què?

En aquests moments s’està treballant en l’elaboració de l’informe de Central de Resultats de l’àmbit de recerca en ciències de la salut. Aquest informe, que mostra i analitza els resultats nominals dels centres i instituts de recerca, es publica per primera vegada aquest any. L’acte públic de presentació de l’informe es realitzarà el proper 19 de juny. Alhora, s’està treballant en un informe monogràfic de la Central de Resultats que analitza l’impacte econòmic dels centres de recerca. 

D’altra banda, s’està treballant en els informes de la Central de Resultats de l’àmbit hospitalari, d’atenció primària, de salut mental i sociosanitari, que es faran públics el proper mes d’octubre. 

P: Som pioners en l’àmbit Estatal? I en l’àmbit internacional, hi ha experiències semblants?

Els informes de la Central de Resultats són pioners a nivell estatal, ja que Catalunya és la primera comunitat autònoma en fer transparents, de manera nominalitzada, els resultats del sistema de salut i posar-los en open data per a la ciutadania. L’any 2012 es van publicar per primera vegada els resultats nominals dels hospitals d’aguts, i, a partir d’aquell any, s’han anat publicant els resultats nominals dels altres àmbits: atenció primària, sociosanitària i salut mental.  

Cal dir, que a nivell internacional hi ha alguns altres països que tenen experiències similars, com el Regne Unit, Holanda, Alemanya, Austràlia, els Estats Units d’Amèrica i el Canadà.

P: Quin paper hi juga el ciutadà? Pot també accedir a aquestes dades?

Els productes de l’Observatori, especialment els informes de la Central de Resultats, van destinats a fer transparent la informació del sistema de salut i afavorir el retiment de comptes cap a la ciutadania. És per això que s’elaboren productes adaptats per a la ciutadania: Els productes de l’Observatori, especialment els informes de la Central de Resultats, van destinats a fer transparent la informació del sistema de salut i afavorir el retiment de comptes cap a la ciutadania. És per això que s’elaboren productes adaptats per a la ciutadania:  

• Versió per a la ciutadania dels informes de la Central de Resultats (format molt visual i fàcil d’entendre per al ciutadà)
• Possibilitat de consultar els indicadors dels informes de Central de Resultats a la web, en format d’excels dinàmics interactius. 

P: Com valora el ciutadà la qualitat del sistema públic de salut? Ha variat per culpa de la crisi? Es pot seguir oferint el mateix nivell de qualitat amb menys finançament? Com?

El Pla d'enquestes de satisfacció és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar el grau de satisfacció de les persones usuàries dels diferents serveis sanitaris públics amb l'objectiu d'obtenir-ne informació que resulta molt valuosa i per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. Les enquestes de satisfacció que es porten a terme periòdicament demostren que la valoració que els usuaris fan de la qualitat de l’atenció sanitària rebuda es manté amb bona nota durant els darrers anys (nota de 8,06 l’any 2013). Pel que fa a l’indicador de fidelitat, que és el percentatge de persones que, en cas de poder escollir, tornarien a fer servir el mateix centre sanitari, el valor de l’any 2013 és de 86,4% (ratllant l’excel.lent). També aquest indicador es manté estable durant els darrers anys.  Les puntuacions obtingudes en el 2013 en el procés embaràs, part i puerperi; l’atenció sociosanitària amb internament; la rehabilitació ambulatòria; i l’atenció urgent hospitalària són, respectivament: satisfacció (8,19 , 8.43, 7.96 i 7,64 sobre 10) i fidelitat (84,6%, 91,9%, 86,1%, i 83,0%).

P: Com creu que la política de transparència i dades obertes iniciada en la Central de Resultats de l’Observatori pot ajudar a millorar el sistema sanitari i fer-lo més participatiu? Hi ha experiències internacionals de transparència en les dades com la posada en marxa a Catalunya? I a nivell estatal?

La millora de la qualitat i la transparència del govern sanitari té un impacte en la salut de la població a través de les polítiques, de la gestió de les organitzacions i de la pràctica clínica.

S’ha demostrat que la comparació entre centres sanitaris i la retroalimentació dels resultats als professionals, i, quan els indicadors són suficientment validats i acceptats, al públic en general, contribueix directament a una millora en els resultats i a un important estalvi, ja que es millora l’adequació dels procediments. Fer públics els resultats és una obligació moral/ètica i a més millora els resultats dels centres i permet que els pacients estiguin informats.

L’open data és una pràctica que advoca pel lliure accés de la ciutadania a determinades dades, sense limitacions tècniques o legals. En el sector públic, tenir accés a les dades de l’Administració garanteix la transparència i l’accés a la informació, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l'hora de crear valor. 

P: Què s’ha aconseguit des de la seva creació ara fa 10 anys? Realment ha tingut un impacte en la qualitat assistencial que s’ofereix al ciutadà? En quins àmbits?

L’any 2003 es va crear la Central de Resultats del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) amb la missió de mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits, en l’àmbit de l’assistència sanitària, pels diferents agents integrants del sistema sanitari d’utilització pública, a fi de facilitar una presa de decisions corresponsable al servei de la qualitat de l’atenció sanitària prestada a la població de Catalunya. 

Inicialment els informes presentaven Indicadors generals d’estils de vida, utilització de serveis i qualitat de l’atenció.

L’any 2012, es va fer un pas endavant fent públics, per primera vegada, els resultats nominals dels hospitals d’aguts i dels centres d’atenció primària. L’any següent, es van publicar els informes nominals dels centres de salut mental i dels centres sociosanitaris.   Aquest any, per primera vegada, es presentaran els resultats dels centres i instituts de recerca. Alhora, s’ha anat adaptant el format dels informes, fent-lo més entenedor per a la ciutadania i fent accessibles en format obert les dades dels informes.  

P: Un altre iniciativa de l’Agència és l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS). Com s’avaluen les innovacions en aquest cas? Què aporta el fet de tenir una eina com aquesta?

L’OIGS recull tot tipus d’experiències de les diferents organitzacions que integren el sistema sanitari català. Per passar a formar part del repositori de l’OIGS les experiències han de complir quatre criteris generals:  

• Haver estat implementada en el marc d’una organització, 
• Ser generadora de canvi
• Implicar una optimització de recursos
• Capacitat de ser reproduïble 

D’altra banda, les organitzacions que ho desitgen poden optar al certificat d’avaluació En aquest cas s’avaluen cinc dimensions: la metodologia, l’impacte econòmic, l’impacte sobre l’organització, l’impacte sobre la salut i els serveis sanitaris i altres implicacions que pot tenir l’experiència (legal, ètica i social). 

Entre el conjunt d’iniciatives recollides per l’OIGS, s’identifiquen aquelles que són potencialment sistèmiques, és a dir que es podrien estendre per tot el sistema sanitari, i s’elabora una fitxa de millor pràctiques perquè les organitzacions puguin desplegar-la. En aquests documents es descriuen en què consisteix la bona pràctica, la seva importància, els aspectes clau per a la implementació i els centres en els que ha estat implantada. 

L’OIGS és un instrument que ens està permetent posar en valor l’esforç per innovar de les organitzacions del sistema sanitari català, al mateix temps que posa a disposició dels professionals, eines per avaluar les seves iniciatives.  

 P: I el projecte VISC+? Amb quina finalitat s’ha creat? En què consisteix?

El Projecte VISC+ és una iniciativa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu facilitar la recerca, la innovació i l’avaluació, mitjançant la reutilització de la informació de salut.  

Aquesta iniciativa es desenvolupa en el marc del Pla de Govern 2013-2016, alineat amb l’estratègia de la Unió Europea, on es potencia el sistema d’R+D+i i s’afavoreix la transferència de resultats de la recerca als sectors productius.  VISC+ posarà a disposició de la comunitat científica nacional i internacional informació relacionada, anonimitzada i segura del sistema sanitari català amb l’objectiu de facilitar la recerca, la innovació i l’avaluació. Alhora, permetrà continuar promovent la transparència i les polítiques de dades obertes que fomenta el Govern de la Generalitat de Catalunya i que constitueixen un eix central de les polítiques promogudes per la Comissió Europea, i  generà coneixement addicional orientat a millorar els serveis de salut que rep la ciutadania de Catalunya.  Barcelona, maig del 2014