Com és la continuïtat assistencial a les organitzacions sanitàries integrades a Catalunya?
La revista científica International Journal of Integrated Care ha publicat l'article d'accés lliure The performance of integrated health care networks in continuity of care: a qualitative multiple case study of COPD patients, elaborat pel SEPPS en el marc de la línea d'investigació sobre l'integració assistencial i com a part de l'estudi de casos de les OSIs a Catalunya.
Com a resposta a la fragmentació en la provisió de l'atenció, molts països han introduït organitzacions sanitàries integrades (OSI) per oferir una atenció coordinada a una població determinada, malgrat que la evidencia sobre la seva efectivitat en millorar la coordinació i continuïtat de l'atenció es limitada.
En aquest article es presenten els resultats de continuïtat de la gestió clínica i de la informació clínica entre nivells assistencials i la continuïtat de relació en quatre OSI (BSA, CSdM, CSdT/FHSLL i SSIBE) del sistema sanitari públic de Catalunya. Els tres tipus de continuïtat assistencial s'analitzen mitjançant un estudi de casos de pacients amb MPOC, basat en entrevistes individuals amb els pacients, els seus professionals de salut i la revisió d'històries clíniques.
Els resultats mostren que els pacients amb MPOC atesos en les OSI perceben una bona continuïtat de la gestió clínica en totes tres OSIs, que descriuen com la clara distribució de funcions entre nivells per a l'atenció de la MPOC amb derivacions a atenció secundària quan necessari i accés ràpid a l'atenció durant les exacerbacions; però, els pacients d'algunes OSI destaquen temps d'espera massa llarg a l'atenció secundària no urgent. Els professionals comparteixen aquestes opinions, en general, però, també destaquen en algunes OSI alguna distribució de funcions poc clara, amb referències inadequades i llargs temps d'espera per a l'atenció primària. En relació a la continuïtat de la informació, els pacients consideren que la seva informació clínica es transferida a través de l'ordinador entre nivells i que els metges també utilitzen mecanismes informals de comunicació (correu electrònic, telèfon); mentre que els professionals destaquen diversos problemes del sistema d'informació, i per tant la necessitat d'utilitzar els canals informals de comunicació. Finalment, respecte a la continuïtat de la relació, els pacients d'algunes OSI senyalen una alta rotació de personal que dificulta el desenvolupament d'una relació de confiança.
Aquests resultats s'haurien de comparar amb els resultats en altres contextos del sistema sanitari públic de Catalunya, per tal de conèixer els factors que els expliquen, i finalment identificar elements de millora per a l'organització de l'atenció dels pacients entre els diferents nivells d'atenció.