El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ) ha validat el I Conveni Col·lectiu de la sanitat concertada, que afecta més de 50.000 treballadors, davant la impugnació presentada pel sindicat Metges de Catalunya (MC), i al qual es van adherir altres sindicats que no participaven en la negociació (CATAC-CTS-IAC, FAPIC, USOC i SAE).  Així, el TSJ ha desestimat la demanda del citat sindicat negant-li els sis motius pels quals impugnava el conveni, acordat i signat al maig del 2015 per les patronals CAPPS (del Consorci de Salut i Social de Catalunya), UCH i ACES, i els sindicats CCOO, UGT i SATSE. El conveni tracta temes de vital importància com la retribució, la jornada i les guàrdies dels professionals.

Els sis punts que presentava Metges de Catalunya i que ha desestimat el TSJ, així com l'explicació de perquè la justícia els ha desetimat es detallen a continuació:

• Nul·litat per ser exclòs el sindicat MC de la negociació col·lectiva: MC demanava la nul·litat del conveni per haver estat exclòs de la reunió de redacció de l'articulat del dia 25 de maig de 2015 però el TSJ ha constatat que està acreditada una actiitud de rebuig per part de MC a formar part de la comissió de redacció del conveni. A més, no hi ha cap cap fet exprés o tàcit que posi de manifest l'exclusió del sindicat MC, tal com s'explica a la sentència.

• Vulneració del principi d'igualtat i no discriminació per raó de gènere: MC indicava que (a banda de la disposició addicional sisena) el conveni no contenia cap previsió ni mesura concreta en matèria d'igualtat però el TSJ explica que de la normativa se'n deriva únicament un deure de negociar mesures d'aquest tipus, no de concreció en el text del conveni. 

• Exclusió del Sindicat MC de diverses comissions: davant aquesta reclamació de MC, el TSJ considera que no s'ha vulnerat cap precepte normatiu en no tenir les comissions de les que el sindicat especificava haver-ne quedat exclòs competències de negociació. És a dir, que es tractaven de comissions únicament d'avaluació i anàlisis de les situacions creades al llarg de la vigència del conveni. 

• Sobre l'aplicació de la llei 55/2002, de 16 de desembre de l´Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut pel que fa al règim de jornada i descansos: MC demanava impugnar el conveni per la desregulació de jornada i descansos dels grups professionals 1,2 i 3 i l´aplicació de la disposició addicional segona de l'Estatut Marc establerta pel conveni. Però el TSJ entén que la desregulació està emparada per la citada disposició addicional segona amb l'objectiu d'evitar la conflictivitat econòmica derivada del còmput de la jornada complementària d'atenció continuada com a hores extraordinàries, així com la d'unificar la jornada de treball en els centres sanitaris públics i concertats del sistema de salut. D'aquesta forma, es garanteix un règim comú aplicable amb caràcter general als diferents centres i establiments sanitaris. I, per tant, en no estar regulat el règim de jornada i descansos en el conveni col·lectiu, s'aplica l'Estatut Marc. 

• Vulneració del principi d'igualtat i no discriminació en la disposició addicional segona del conveni col·lectiu, relatiu als dos dies de lliure disposició en estar exclosos els metges: el TSJ argumenta que el principi d'igualtat es vulnera si no existeix una justificació objectiva i raonable d'una diferenciació jurídica. Per tant, que s'estableixin els dos dies addicionals de lliure disposició únicament per al personal afectat pel conveni col·lectiu que ha vist incrementada la seva jornada de treball en virtut dels paràmetres que fixa la pròpia disposició, justifica per si mateix el seu tractament diferenciat.

• Nul·litat de la disposició addicional primera del conveni: MC sol·licitava la nul·litat de la disposició addicional primera del conveni al·legant que no és d'aplicació al conveni el Reial Decret-Llei 8/2010 ni el Decret Llei 3/2010 i que l'aplicació de dita disposició vulnera el principi d'igualtat i no discriminació. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJ recorda que tant el Reial Decret-Llei 8/2010 com el Decret Llei 3/2010 continuen vigents, i que el conveni respecta el principi d'igualtat ja que la desigualtat no prové del conveni sinó del compliment de la normativa estatal.