La globalització i el canvi climàtic estan tenint efectes sobre la salut pública a Catalunya i la tendència és que cada cop aquests efectes seran més perjudicials per a la ciutadania. Així es desprén de la darrera Trobada de Salut Pública CSC d'aquest 2019 que va estar moderada pel cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola. La sessió, que ja es pot recuperar en vídeo, va començar amb l'exposició de Mireia Jané, sub-directora General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, qui va afirmar que Catalunya té unes condicions favorables pel seu clima "i per fer de pont entre Europa i Àfrica" entre d'altres qüestions. Jané va repassar els circuits de notificació per emergències de risc recordant que "hi ha una baixada de la taxa de cobertura vacunal en països del nostre entorn". Així, Jané també va explicar com estan abordant aquesta qüestió i va assegurar que "la complexitat de la situació actual ens obliga a treballar en xarxa".
Després va ser el torn de la cap de Servei de Control Epidemiològic i Resposta a Alertes i Emergències de la Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Martínez, qui va explicar que els POCS busquen "predir les situacions de risc per calor, minimitzar els seus efectes i coordinar els recursos per fer front a les onades de calor" i va alertar de les xifres i les conseqüències de les onades de calor. Entre d'altres xifres, Martínez va mostrar com excepcional però preocupant, l'any 2018 quan es van detectar 65 casos de cop de calor que van acabar amb 28 defuncions. En aquesta línia de les conseqüències de l'augment de la temperatura, Marc Marí-Dell'Olmo, tècnic superior en salut pública del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, va advertir que l'any 2100 a Barcelona podem arribar a tenir fins a quatre graus més de calor. Marí va assegurar que "existeix una associació entre la calor i la mortalitat". Les xifres que va mostrar Marí també analitzaven els efectes segons el nivell d'estudis i el sexe de la població barcelonina, així com els efectes en la temperatura per barris.