Amb el títol "La recerca qualitativa en salut en temps de la COVID-19", el passat 22 de setembre es va celebrar una nova sessió de la Comissió de recerca qualitativa, organitzada pel Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del CSC i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP JGol). L'objectiu era reflexionar sobre les implicacions de la pandèmia de la COVID-19 en la recerca qualitativa en salut i elaborar recomanacions al respecte. Celebrada en format virtual, la sessió va despertar gran interès i va comptar amb una trentena d'assistents, professionals de la salut i investigadors de les institucions participants, amb diversitat d'experiències pel que fa a la metodologia qualitativa, fet que va enriquir la discussió final.

Durant la sessió, moderada per Ingrid Vargas, investigadora del SEPPS, les ponents van abordar els aspectes fonamentals en què la recerca amb metodologia qualitativa s'ha vist afectada per la pandèmia: Laura Medina, de l'IDIAP JGol, va reflexionar sobre la necessitat d'adaptar el treball de camp al nou context i l'oportunitat que ofereixen les eines informàtiques; Maria Rubio, del Parc Sanitari Sant Joan de Dèu, va revisar les amenaces per al rigor i la qualitat de la recerca, tant dels estudis amb metodologia ràpida com d'altres, així com les possibilitats d'abordatge; Laura Esteve i Aida Oliver, del SEPPS, van mostrar com l'efecte sobre la disseminació, el finançament i els grups de recerca, no és exclusiu de la recerca qualitativa; Verónica Espinel, també del SEPPS, va revisar els aspectes ètics dels canvis introduïts i la necessitat d'aprendre d'experiències prèvies i, finalment, Laia Ollé, del Grup d'Investigació en Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra, va analitzar les conseqüències sobre el personal de salut i investigador. Aspectes com l'adaptació de les tècniques de recollida de dades per al treball de camp, així com el rol que hi han tingut Internet i les xarxes socials, van protagonitzar bona part del debat posterior.

Un resultat addicional de la sessió serà l'elaboració d'una publicació conjunta que permeti aprofundir en el coneixement de l'impacte que ha tingut l'epidèmia en la recerca qualitativa en salut i, alhora, ajudi a generar recomanacions per a estudis en curs i futurs. Aquesta publicació s'alimentarà tant de la bibliografia revisada com del debat que es va generar entre els i les professionals participants.

Sessions conjuntes del CSC i l'IDIAP JGol

Cal destacar que aquest 2020 la Comissió de recerca qualitativa del CSC estrena col·laboració amb l'IDIAP JGol. En aquest sentit, i fruit d'un acord entre ambdues institucions, les sessions de la Comissió s'organitzen des d'enguany de manera conjunta. Aquesta col·laboració pretén sumar l'experiència del SEPPS i de l'IDIAP JGol en l'àmbit de la recerca qualitativa en salut, per tal de millorar el coneixement i les habilitats dels professionals i, sobretot, esdevenir un espai de generació col·lectiva del coneixement sobre aquesta metodologia de recerca aplicada per a la millora de l'atenció en salut i la salut de la població.

Una altra novetat en relació a la Comissió de recerca qualitativa és que a partir d'aquest mes de setembre compta amb una nova coordinadora, l'Aida Oliver, gestora i investigadora del SEPPS, en substitució d'Andrea Miranda.

La Comissió de recerca qualitativa és un grup de treball, que pretén esdevenir un espai de generació col·lectiva del coneixement que permeti el debat sobre aquesta metodologia de recerca i que contribueixi al desenvolupament d'investigadors i investigadores. La Comissió es tornarà a reunir el proper 17 de novembre, en una sessió organitzada per l'IDIAP JGol, a la que des de la coordinació d'aquest espai s'anima a participar.