La coordinació clínica entre nivells d'atenció continua sent un repte i una prioritat per als sistemes públics de salut arreu del món, especialment per als basats en l'atenció primària, com el sistema de salut català. El Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) en col·laboració amb el Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA) va desenvolupar el primer estudi (COORDENA-CAT) en analitzar de manera comprensiva la coordinació clínica entre nivells en diferents àrees de Catalunya. Es van enquestar 3.308 metges/esses d'atenció primària i especialitzada (d'aguts i sociosanitària) de 32 àrees sanitàries, amb la versió adaptada del qüestionari COORDENA, l'any 2017.

El nou informe presenta  una nova anàlisi en què es comparen els resultats de les diferents àrees participants a l'estudi i amb la mitjana de Catalunya. Concretament, analitza l'experiència i percepció de coordinació clínica, els factors que influeixen en la coordinació, la implantació dels mecanismes de coordinació existents i els suggeriments de millora.

Resultats

Els resultats mostraven, amb diferències importants entre àrees, una elevada experiència de coordinació de la informació i de la gestió clínica entre nivells, però amb una limitada percepció de coordinació clínica del pacient entre nivells a l'àrea. Els principals problemes es troben en la transferència d'informació i en el seguiment dels pacients, tant pel baix percentatge de metges d'atenció primària (AP) que consulten dubtes, com de metges d'atenció especialitzada (AE) que fan recomanacions per al seguiment; així com en elevats temps d'espera en la derivació a l'AE. De forma consistent, la baixa percepció de coordinació general -també amb diferències entre àrees- s'atribueix a la manca de comunicació directa, d'espais de trobada entre nivells i de temps per a les activitats de coordinació.

Entre els factors organitzatius que influeixen en la coordinació, l'ús dels mecanismes de coordinació existents també mostrava diferències entre àrees i mecanismes. Els mecanismes d'intercanvi d'informació (HCC i HC3) i les sessions clíniques conjuntes eren els més utilitzats. Les dificultats en l'ús van ser especialment freqüents a l'HC3 i les sessions, però variaven segons el mecanisme: problemes organitzatius per assistir a les sessions presencials, problemes tècnics, retards o absència de resposta en els basats en les noves tecnologies (HC, interconsultes) o contacte telefònic. També van destacar les dificultats relacionades amb els continguts (falta informació rellevant, desactualitzada i desordenada). Altres factors organitzatius amb diferències entre àrees eren la percepció d'un limitat suport institucional  i de disponibilitat de temps per dur a terme activitats de coordinació. En canvi, els factors d'interacció entre professionals (confiança mútua i considerar al metge d'atenció primària com a coordinador de l'atenció del pacient) són elevats, amb excepció del coneixement personal.

En coherència, els suggeriments de millora dels metges/esses fan referència a reforçar la implementació, extensió o millora del funcionament dels mecanismes de coordinació existents, principalment la HC i les sessions clíniques conjuntes, així com la implementació d'altres mecanismes de comunicació directa entre metges i la millora del coneixement personal.

Per tant, els resultats assenyalen àrees de millora en la coordinació de la informació i de la gestió clínica que suposen una oportunitat per incrementar la qualitat assistencial del sistema nacional de salut i mostren la necessitat d'introduir polítiques i estratègies a Catalunya que enforteixin les condicions organitzatives favorables a una adequada coordinació, entre d'altres, la implementació adequada dels mecanismes de coordinació i comunicació directa entre els professionals. La gran variabilitat observada entre àrees requereix un major aprofundiment en l'anàlisi dels factors organitzatius i individuals que influeixen en la coordinació clínica entre nivells.

L'informe també inclou informació sobre altres publicacions del projecte COORDENA-CAT i sobre la continuïtat de la línia de recerca d'integració de serveis de salut del SEPPS, amb els nous projectes EquityCancer-LA i COORDENA-TICs.

Aquest informe ha estat elaborat pel GAIA amb resultats del projecte COORDENA-CAT: La coordinació entre nivells d'atenció i la seva relació amb la qualitat assistencial en diferents entorns sanitaris del sistema públic de salut, que va rebre finançament del fons d'investigació de l'Instituto de Salud Carlos III i Fondos FEDER. Formen part del GAIA: el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Institut Català de la Salut (ICS), Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE), SAGESSA, Badalona Serveis Assistencials (BSA), Parc Sanitari Pere Virgili, Fundació Hospital del Mar, Fundació Salut Empordà (FSE), Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA) i Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS).