Què es podria millorar per a una nova pandèmia? A aquesta pregunta van respondre diferentes persones expertes en la darrera Sessió Tècnica CSC que ja es pot recuperar en vídeo. La sessió es va inciar amb la ponència La resposta política a Espanya, que va fer Beatriz González López-Valcárcel, catedràtica de Mètodes Quantitatius de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, qui va explicar les diferents estratègies de polítiques davant de la pandèmia i les conseqüències econòmiques que ha tingut cada opció. López-Valcárcel va assegurar que ara, en el moment en què es troba Espanya, "una bona estratègia de test-rastreig-aïllament és molt cost efectiva" i va assenyalar la importància d'una evaluació independent en el cas espanyol, a més de advertir que la pandèmia costa 500.000 milions de dòlars al mes a tot el món.
Des de l'Atenció primària, Antoni Peris, gerent de Castelldefels Agents de Salut (CASAP), va destacar l'agilitat amb la que va reaccionar l'AP per apuntar cap al futur assenyalant que "s'ha de millorar la gestió de fluxos entre nivells assistencials" i "donar un major accés a proves diagnòstiques a l'AP". Pel que q fa a la visió hospitalaria, Mª. Àngels Morales, directora assistencial de la Fundació Salut Empordà, va explicar la transformació de l'hospital amb la pandèmia i el doble ritme de resposta, a més de la implantació de noves tècniques terapèutiques i diagnòstiques. Benito Fontecha, cap del Servei de Geriatria del Consorci Sanitari Integral, va mostrar la visió des de l'Atenció Intermèdia, ressaltant el pla de contingència que va permetre respondre a brots i destacant la mobilització de recursos humans i materials com a element positiu. En canvi, Fontecha va recordar alguns errors greus com tractar amb evidències insuficients. Per finalitzar, Laura Prados, delegada del conseller per a la coordinació de les actuacions en matèria social als centres residencials sector sanitari Baix Llobregat i Centre-Fontsanta, va donar la perspectiva de l'àmbit social entrant en l'actuació als centres d'atenció a la gent gran i assenyalant alguns punts que encara estan per resoldre com els dols i la implantació de polítiques per a superar la bretxa digital.