Els membres del Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, del qual el CSC forma part, van assistir ahir, 14 de desembre, al Ple monogràfic sobre salut mental.

La primera intervenció va ser a càrrec de Mercè Torrentallé, activista en salut mental i vicepresidenta d'Obertament, qui va explicar, des de la seva vivència en primera persona, la realitat del col·lectiu de persones amb problemes de salut mental, les quals tenen greus dificultats en el seu entorn afectiu, laboral i en l'accés a l'habitatge, fet que es tradueix en taxes elevades de pobresa i vulnerabilitat. "No som malalties amb potes. No estem brotats ni els 365 dies de l'any ni les 24 hores del dia. I volem ser responsables de les nostres decisions," va reivindicar Torrentallé,  tot apuntant a la necessitat de fer un abordatge integral de la salut mental.  

Per part del Govern, el president Aragonès va qualificar "d'autèntica emergència emocional" i "autèntica crisi de salut mental" la situació a la qual ens ha endinsat la Covid-19. Segons va explicar,  el Govern farà passos importants per afrontar aquest problema, com és assignar més de 580 milions d'euros en els pressupostos de 2022 a polítiques de salut mental i benestar emocional.

El president també va advocar per "millorar la coordinació entre els diferents àmbits en què és responsable el Govern  i "enfortir la cooperació amb el conjunt d'institucions", especialment amb el món local, així  com crear "un mapa de recursos integral i territorialitzat", que inclogui els serveis de les diferents administracions, però també les eines creades per la mateixa societat civil i les entitats socials. En paral·lel, el president va apostar per la creació d'un "Observatori de la Salut Mental i el Benestar Social", que permeti establir un sistema de registre que ajudi a millorar l'acció de prevenció, detecció i acompanyament.

En la mateixa línia, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, va manifestar la necessitat d'una "estratègia de país", que aglutini tots els recursos dels departaments de la Generalitat i altres institucions, de manera que es pugui donar resposta a tota la ciutadania en totes les etapes vitals.

Per la seva banda, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va ressaltar que la salut mental és la prioritat del Departament i va explicar el nou Pla de Salut 2021-2025, que incorpora una visió de salut  més enllà de l'atenció sanitària, incorporant els determinants socials de salut. El conseller va manifestar, però, que el pacte de Salut Mental "tindrà èxit si el Departament de Salut, tot i destinar-hi més recursos, hi té poc protagonisme. Perquè voldrà dir que estem abordant realment els problemes d'arrel", va subratllat. Això vol dir, segons Argimon, "avançar en un abordatge transformador, en una governança intersectorial i multifactorial, a tot el Govern i tota la societat, i aquí el Pacte Nacional ha de tenir un paper clau".

Des de CSC estem col·laborant activament a fer realitat aquesta estratègia de país, tant des del Pla Integral com des d'Obertament i, ara, amb el Pacte de Salut mental, amb els nostres òrgans de participació en salut mental.