El Consorci de Salut i Social de Catalunya va celebrar, el passat 30 de juny, la segona trobada de Salut Pública d'enguany, abordant l'impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la vigilància i el control epidemiològic. La sessió, moderada per Lucía Artazcoz, directora de l'Observatori de Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), va comptar amb la introducció de la secretària de Salut Pública del Departament de Salut, Carmen Cabezas. La ponent va assenyalar l'esforç conjunt de tota la societat i del sistema per administrar 17 milions de dosis de vacunes, i la importància dels canvis en els sistemes d'informació.

Les ponències va ser a càrrec de Cristina Rius, cap del Servei d'Epidemiologia, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, i Begoña Roman, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.

En la primera presentació, Cristina Rius es va centrar en la vigilància i control epidemiològic en una gran ciutat, abans i després de la COVID-19. Va explicar que, a la ciutat de Barcelona, s'investiguen anualment 250 brots, i entre 12.000 i 14.000 malalties. A més, va afegir que existeix la necessitat d'integració dels sistemes d'informació en la resta d'afeccions, de sistemes de validació automàtica, i d'automatització de processos i dades en temps real. Per últim, va destacar la importància de la col·laboració entre els diferents àmbits, la comunicació adaptada i de qualitat, i tenir cura dels professionals de la salut pública.

A continuació, va intervenir Jacobo Mendioroz, aprofundint en les lliçons apreses i propostes de millora pel futur. Pel que fa als aspectes positius, va destacar la reflexió social i consciència de l'auto-cuidat, la coordinació i transversalitat, la transparència i les dades obertes, així com la creativitat i innovació. Quant als aspectes a desenvolupar, Mendioroz va indicar la protecció de la vulnerabilitat, tenint en compte els determinants en salut i les conseqüències de l'aïllament i el control de la infecció. 

Finalment, Begoña Roman va abordar les mesures de control epidemiològic des de la perspectiva de l'ètica. La ponent va indicar la complexitat existent per a conciliar les mesures poblacionals amb els drets individuals, així com la importància dels determinants en salut, ja que han estat els més vulnerables qui han sofert més la pandèmia. Un altre aspecte que va destacar va ser la necessitat de repartiment de riscos entre la població, i la gestió de la confiança i transparència.

El vídeo complet de la trobada ja està disponible.