El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha acollit avui la jornada 'Tractaments immunològics: la teràpia del futur', emmarcada en el cicle de debats #iNNovacióCSC que organitza l'Àrea d'Innovació i Partenariat.
A la sessió, moderada pel director de l'Àrea, Antoni Gilabert, han participat com a ponents Daniel Benítez, investigador sènior del Departament d'Immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona; David Conde Estévez, farmacèutic hospitalari de l'Àrea d'Oncologia i Hematologia de l'Hospital del Mar; Manel Fontanet, tècnic de la gerència de l'Àrea del Medicament del Servei Català de la Salut i Ramon Salazar, director general de l'Institut Català d'Oncologia.
La jornada ha començat amb la ponència de Daniel Benítez, qui ha explicat que els tractaments immunològics consisteixen a modificar el curs de la resposta immunitària per al tractament de malalties. Aquestes teràpies "no són només una teràpia del futur, tot i que encara és així per a moltes malalties. Per a moltes altres, és una teràpia del present, com ara l'ús de les CAR-T que s'aplica bàsicament a pacients amb malalties hematològiques" tot i que, ha assenyalat, aquests tractaments també estan potencialment dirigits a malalties autoimmunes.
Els tractaments d'immunoteràpia de l'Hospital Clínic van ser aprovats excepcionalment per a casos concrets de leucèmia. Sobre l'evolució d'aquestes teràpies, Benítez ha afirmat que "en els últims 10 o 15 anys, hi ha hagut un 'boom' pel que fa a assajos i disponibilitat d'aquests productes".
Tanmateix, aquests tractaments, ha assenyalat, no estan encara a l'abast de tots els hospitals i presenten encara grans "reptes biològics i en la producció". Sobre aquests últims, ha remarcat "els costos, la disponibilitat limitada i el temps que es triga a obtenir el producte", ja que "és específic per a cada persona perquè els limfòcits T d'un pacient són diferents dels d'un altre". Per tant, com a reptes pel futur, Benítez ha subratllat la millora en els processos de producció.
Continuant amb els reptes que presenten aquests tractaments, David Conde n'ha mencionat tres: "l'accés, ja que són teràpies que triguen a arribar; la capacitat de detectar els pacients que poden tenir una resposta més alta a aquests tipus de tractament i el control de la toxicitat a llarg termini per controlar la seguretat del pacient". A més, ha assenyalat "la possibilitat de poder administrar aquests tractaments a altres centres, com a l'Hospital del Mar".
Per la seva banda, Ramon Salazar ha assegurat que els tractaments immunològics són "una nova tecnologia que ha vingut per a quedar-se" i que, "en els tractaments que demostren eficàcia, els resultats són disruptius". Sobre els reptes, ha mencionat el fet d'aconseguir "fer sales de fabricació" perquè "tots els hospitals, a partir d'una certa dimensió, puguin fer un mínim de fabricació i que no tot resideixi en la capacitat de l'Hospital Clínic".
Finalment, Manel Fontanet ha esmentat com a reptes principals de les teràpies immunològiques el fet de "ser capaços de crear un ecosistema que tregui tot el rendiment dels avantatges que tenim a Catalunya, la sostenibilitat d'aquests tractaments i la col·laboració entre l'acadèmia i la indústria". També ha posat sobre la taula la "possibilitat de vendre vectors, en comptes del medicament acabat, per a reduir despeses", tot i que ha esmentat que s'allunya del funcionament dels mecanismes de control actuals.
Durant el debat, s'han tractat amb la resta d'assistents els beneficis i les dificultats per desenvolupar des de l'àmbit acadèmic i públic aquest tipus de teràpies o bé fer ús dels recursos que aporta la industria privada i s'ha conclòs amb la necessitat d'establir canals de col·laboració que permetin accelerar la implantació dels tractaments immunològics i reduir despeses.