Dins el conveni de col·laboració entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a la formació de professionals en l'àmbit de la salut pública, el passat 25 de gener, Jhosy Canedo va presentar el treball de fi del Màster de Salut Pública, on analitza l'evolució de la coordinació clínica entre 2017 i 2022 en entorns del sistema sanitari català amb diferents tipus d'integració de la gestió de l'atenció primària i hospitalària i identifica àrees de millora, basat en els estudis COORDENA desenvolupats pel Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA) i liderats pel Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del CSC.

Per ampliar el coneixement del sistema de salut català, Jhosy Canedo, metgessa resident de medicina preventiva i salut pública de l'Hospital Universitari de Bellvitge, va realitzar el seu TFM del Màster de Salut Pública al Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS), sota la direcció de Daniela Campaz, Ingrid Vargas i M. Luisa Vázquez.

Amb el títol Cambios en la coordinación clínica en áreas con distintos tipos de  integración de la gestión de los servicios sanitarios en Cataluña: una comparación entre 2017 y 2022, analitza les diferències en el grau de coordinació clínica en àrees amb gestió integrada, semiintegrada i no integrada, mitjançant la comparació dels resultats de les enquestes COORDENA realitzades a 3308 i 2277 metges/esses d'atenció primària (AP) i especialitzada (AH), provinents de 41 àrees sanitàries del sistema sanitari català el 2017 i el 2022 respectivament.

Els resultats mostren pocs canvis en l'experiència de la coordinació clínica, la majoria en àrees semiintegrades, amb una millora en la transferència de la informació entre nivells i de les recomanacions de tractaments per part de l'AH, així com de la consulta de dubtes de l'AP per al seguiment dels pacients, aquesta també en àrees integrades. I alguns retrocessos com l'augment de repetició de proves, també en àrees no integrades i dels temps d'espera a l'AP, també en àrees integrades. A les tres àrees va empitjorar la ja baixa percepció de coordinació entre nivells al territori i els factors organitzatius amb un menor suport institucional i en àrees integrades, també del temps disponible per coordinar-se. Destaca el descens en el coneixement mutu i confiança en els professionals de l'altre nivell en àrees semiintegrades i no integrades. Aquests resultats mostren la necessitat d'aprofundir en les causes de l'empitjorament dels factors fonamentals per a la coordinació entre nivells i promoure estratègies de millora acordes al context de cada àrea.

Aquest TFM s'emmarca en la línia de recerca sobre integració assistencial que del CSC que desenvolupa amb el GAIA, liderat pel SEPPS, i s'ha elaborat amb resultats dels projectes COORDENA-CAT "La coordinació entre nivells d'atenció i la seva relació amb la qualitat assistencial en diferents entorns sanitaris del sistema públic de salut" i el projecte COORDENA-TICs "Impactes dels mecanismes de coordinació basats en TIC en la coordinació clínica al Sistema Nacional de Salut", ambdós finançats per l'Institut de Salut Carlos III i Fondos FEDER (PI15/00021; PI20/00290).

Formen part del GAIA el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), l'Institut Català de la Salut (ICS), els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE), Badalona Serveis Assistencials (BSA), el Parc de Salut de Mar (PSMAR), la Fundació Salut Empordà (FSE), el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), el Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA) i Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS). El projecte COORDENA-TICs també va comptar amb la participació del Servei de Salut del País Basc (Osakidetza), de l'Hospital Universitari Son Espases i del Servei de Salut de Les Illes Balears (IBSalut).