El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va acollir ahir la Sessió Tècnica 'Tres anys de la llei reguladora de l'eutanàsia: avenços i reptes amb la prestació d'ajuda a morir', en la qual van participar Albert Tuca, president de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya; Francesc José Maria, vicepresident del mateix organisme, i Gloria Cantarell, vicepresidenta de l'associació Dret a Morir Dignament. Noemí Pou, directora de l'Àrea Associativa del CSC, va donar la benvinguda a la sessió.

La primera ponència va ser d'Albert Tuca, qui va analitzar les dades sobre la sol·licitud d'eutanàsia dels primers divuit mesos des de l'entrada en vigor de la LORE (Ley Orgánica de Regulación de la Eutanasia). En la seva intervenció, va assenyalar que, en aquest període de temps, a Espanya s'han fet 736 peticions de PRAM (Prestació d'Ajuda a Morir), amb una "distribució territorial molt heterogènia": el País Basc, Navarra i Catalunya són les comunitats autònomes amb més peticions per milió d'habitants (més de 30), mentre que Múrcia i Andalusia no arriben a sis.

També va subratllar que ,"pràcticament, un 60% dels casos s'inicien per Atenció Primària i l'aplicació del PRAM és, en un 53% dels casos, en el domicili". Respecte a la forma d'aplicació, va destacar que, en un 98,1% dels casos, l'administració dels fàrmacs es fa per part de l'equip sanitari i, només en un 1,9%, es fa per la via de l'autoadministració. Per altra banda, va assenyalar que, a Espanya, una de cada quatre persones moren abans d'aplicar el PRAM.

Seguidament, Francesc José María va parlar de com el Tribunal Constitucional ha dictaminat la constitucionalitat de la Llei Reguladora de l'Eutanàsia, resolent dos recursos d'inconstitucionalitat interposats pels grups parlamentaris de VOX i del Partit Popular. "El Tribunal reconeix que les persones tenen dret a l'autodeterminació per decidir d'una manera lliure, informada i conscient el mode i moment de morir en situacions mèdicament contrastades", va explicar.

També va detallar que el Tribunal Constitucional "diu que el dret a la vida no és absolut i que no inclou un deure de viure". A més, "el dret a la vida no funciona autònomament, sinó que s'ha de posar en relació amb altres principis constitucionals com la llibretat, la dignitat, el lliure desenvolupament de la personalitat i drets fonamentals com a la integritat física i moral", va afegir.

Per altra banda, va parlar dels "clarobscurs" de la llei, com el fet que "en un principi, exclou els trastorns mentals de la possibilitat de demanar la PRAM si aquest és el diagnòstic principal" i la negació d'executivitat de la Comissió de Garantia i Avaluació, ja que "segons el TC, un informe favorable de la CGiA no suposa el reconeixement de la prestació, sinó la reanudació del procediment".

Finalment, Gloria Cantarell va explicar l'aplicació de la llei des de la visió de la societat civil. "Entenem que morir dignament vol dir morir d'acord amb els valors, prioritats i preferències de cada persona", va subratllar, i va afegir la importància de que els pacients "siguin escoltats i es respecti la seva autonomia i capacitat de decisió".

Respecte a les possibles respostes negatives dels professionals davant la petició dels pacients, va assenyalar que l'associació està treballant en un estudi sobre l'impacte en els equips d'aplicar l'eutanàsia. "Creiem que és improtant detectar aquests malestars i incrementar les mesures de suport al professional perquè les coses vagin molt millor", va dir.

Durant la jornada, des d'Unió Consorci Formació (UCF) es van presentar formacions subvencionades sobre l'eutanàsia. L'oferta formativa està disponible aquí.