El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha acollit avui una nova sessió del cicle de debats d'innovació d'enguany, 'Malalties víriques i vacunes: noves aproximacions assistencials', on s'ha abordat la importància de les vacunes per protegir la població davant les malalties immunoprevenibles, especialment en l'actual context de globalització.

En la jornada, han participat Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat; Montse Martínez, cap de Servei de Medicina Preventiva del Departament de Salut; Santi Grau, director de farmàcia hospitalària de l'Hospital del Mar; Carmen Muñoz, cap clínic del servei de microbiologia de l'Hospital de Sant Pau; Juan Pablo Horcajada, cap de Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, i Pepe Serrano, secretari general de la Societat Catalana de Pediatria, coordinador del grup de treball de Vacunes i membre del Consell Assessor de Vacunació del Departament de Salut i del Comité Asesor de Vacunas de l'Associació Espanyola de Pediatria. La jornada ha estat moderada per Jordi Jordà i Virginia García de l'Àrea d'Innovació i Partenariat del CSC.

La conferència inaugural ha anat a càrrec de Carmen Cabezas, qui ha començat la seva intervenció remarcant que "en un món hiperconnectat, on el que passa a Mèxic passa aquí dos dies després, la millor protecció que tenim davant les malalties immunoprevenibles és que tots i totes estiguem vacunats". En aquest sentit, ha fet un repàs de les malalties que, actualment, suposen reptes d'acció immediata, com són la grip aviària, el xarampió, les arbovirosis com el dengue i la tos ferina.

Respecte a l'experiència de la Covid, Cabezas ha assenyalat que "es va veure la importància que tenen les vacunes per afrontar una pandèmia d'aquella magnitud, ja que realment van suposar un canvi dràstic en la situació". De fet, ha remarcat que "es calcula que, a escala internacional, la Covid ha provocat 20 milions de morts que haurien estat el doble si no haguéssim tingut les vacunes en, pràcticament, un any".

Sobre la immunització en general, la secretària de Salut Pública ha recuperat una comunicació de l'OMS sobre un estudi publicat a The Lancet que assenyala que "els esforços mundials en immunització han salvat 154 milions de vides en els últims 50 anys".

Després de la ponència de Cabezas, ha començat un debat entre els assistents, als quals els moderadors els han preguntat què es va fer bé i què es va fer malament durant la pandèmia i posteriorment i, també, que han après d'aquesta experiència. Pepe Serrano ha assenyalat, com a actuacions positives, "les eines per escurçar fases obligatòries del desenvolupament de vacunes sense deixar de fer-les" i "que s'hagin instal·lat 'kits' de detecció ràpida a l'Atenció Primària, ja que donen seguretat en el diagnòstic i dades"; com a actuació negativa, ha apuntat "la forma de comunicar-nos amb la gent reticent a vacunar-se, ja que a vegades els fem d'altaveu".

Carmen Muñoz ha volgut remarcar l'organització i les dotacions econòmiques com a part positiva; Santi Grau, els estudis que van fer per demostrar que les vacunes aguantaven bé el sacsejament i les temperatures superiors als -80ºC que recomanaven els laboratoris i que, alhora, van evidenciar que, a l'inici, "es van llançar moltes vacunes que es podrien haver aprofitat", i Horcajada ha remarcat que "hem après el valor dels professionals, però encara els hem de cuidar més i una situació com la manca d'accessibilitat a materials de protecció no pot tornar a passar mai més".

Finalment, Montse Martínez ha comentat que "hi ha hagut un abans i un després en el qual hem après que no hem d'abaixar la guàrdia davant les malalties infeccioses. Hem d'estar preparats. També hem après la importància de treballar de forma col·laborativa". Per altra banda, concretament sobre les vacunes, ha assenyalat que "tot i l'acceptació generalitzada de la població cap a les vacunes, hem de millorar la comunicació respecte a la percepció del risc. Quan van sortir les vacunes de la Covid i n'hi havia poques, tothom volia vacunar-se. Ara ens hem relaxat, no per una falta de confiança cap a les vacunes, sinó per una falta de comprensió sobre el risc. Hem de millorar la manera de fer entendre que les vacunes no són coses només de nens ni la vacuna de la grip, cosa només de gent gran".