El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha acollit avui una nova Sessió Tècnica sota el títol 'La millora de la col·laboració entre atenció primària i hospitalària a l'era digital: avenços i reptes', que ha abordat les interconsultes virtuals, una eina cada cop més utilitzada pels seus beneficis potencials per a la coordinació entre nivells i l'accés als especialistes hospitalaris, evitant desplaçaments innecessaris dels pacients als serveis, tot i que també presenta alguns reptes.

La jornada, que ha estat moderada per Joan-Manuel Perez-Castejón, adjunt de la direcció Assistencial i cap d'estudis de la Unitat Docent a Badalona Serveis Assistencials, ha comptat amb la participació d'Ingrid Vargas, investigadora del Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del CSC; Elvira Sánchez, tècnica en avaluació a Serveis de Salut Integrats Baix Empordà; Amparo Navasquillo, directora d'Organització i Estratègia de l'Institut Català de la Salut, i Mikel Ogueta, subdirector de Qualitat del Servicio Vasco de Salud (Osakidetza). Maria Luisa Vázquez, directora del Servei d'Estudis del CSC, ha donat la benvinguda.

En la seva intervenció, Ingrid Vargas ha presentat La utilització de les interconsultes virtuals al context internacional i nacional: beneficis i riscos, on ha començat explicant què són les interconsultes virtuals: "Són eines digitals de naturalesa asincrònica que permeten la realització d'una interconsulta entre metges d'Atenció Primària i d'Atenció Hospitalària a través de l'HCE o d'una plataforma web segura".

Respecte als beneficis potencials d'aquesta eina, Vargas ha assenyalat "la millora de la coordinació entre nivells assistencials, la millora de la formació dels professionals d'Atenció Primària i la disminució de la derivació presencial dels pacients". Però també que l'evidència disponible sobre l'efectivitat és molt limitada.

Vargas també ha presentat els resultats de l'estudi COORDENA-TICs sobre la implantació i l'ús de les interconsultes virtuals en el País Basc i Catalunya. Les conclusions assenyalen que hi ha una elevada disponibilitat i ús d'aquestes interconsultes al País Basc i, en canvi, a Catalunya és moderat. En ambdues comunitats, l'ús és més elevat en l'Atenció Primària, però la resposta és més ràpida i hi ha més formació en el País Basc.

Com a reflexió final, Vargas ha assenyalat "la importància de la implicació dels professionals ien la millora del disseny de les interconsultes virtuals per millorar el seu ús, efectivitat i sostenibilitat" i "la necessitat que hi hagi més avaluació de l'efectivitat i dels processos d'implementació".

Seguidament, han començat les "experiències en el territori" amb Elvira Sánchez, qui ha presentat l'evolució de les interconsultes virtuals al Baix Empordà. A SSIBE, aquest mètode va començar l'any 2011. "Hi va haver un període d'implementació entre el 2011 i el 2013, un altre de desenvolupament pre-Covid entre el 2014 i el 2019, un període Covid l'any 2020 i un de post-Covid entre el 2021 i el 2023", ha puntualitzat per contextualitzar les dades.

De fet, les dades mostren que, abans de la Covid, les interconsultes virtuals ja creixien. "En el període de maduració (pre-Covid) s'observa un increment continu d'aquest tipus d'interconsultes, mentre que el volum de presencials es mantenia estable", ha comentat. Sánchez també ha detallat que la implantació d'aquesta eina ha reduït les visites presencials en un 20%, aproximadament, i que, si hi ha professionals suficients per donar resposta, aquest mètode serveix per escurçar els temps.

"Promoure les visites virtuals entre els professionals és afavorir una òptima assignació de recursos, a més d'aconseguir una bona coordinació entre nivells assistencials", ha apuntat.

Després, Amparo Navasquillo ha presentat dades de les Terres de l'Ebre. Concretament, ha parlat del Projecte Coordinats, una iniciativa que va néixer l'any 2020, en plena pandèmia, per donar resposta a les necessitats emergents com les visites a distància, la manca de professionals, la duplicació de visites i la falta de coordinació entre nivells assistencials.

Navasquillo ha comentat que, en aquell moment, es va iniciar una primera fase "més de gestió, tècnica i de comunicació" i que ara comença la fase dos, "de millora real de la coordinació". Quant a la necessitat d'aquesta coordinació real, ha asenyalat que, segons dades de l'any passat, "el 7% de les visites que fa l'Atenció Primària requereixen Atenció Hospitalària. A més, l'Atenció Primària té una complexitat molt gran, ja que per ella poden arribar a passar més de 40 patologies diferents i han de tenir les coses molt clares i molt consensuades. Concretament, l'any passat van derivar a 43 especialitats hospitalàries".

Els objectius d'aquest projecte són "reduir el temps de resolució al pacient, definir abordatges consensuats amb tots els proveïdors, incrementar la resolució, aportar valor a les primeres visites, millorar la relació i la comunicació, i garantir la traçabilitat i la seguretat del pacient"

Finalment, Mikel Ogueta ha parlat de la coordinació entre Atenció Primària i Hospitalària al Sistema de Salut del País Basc. "L'Osakidetza té una característica específica i és que té una història clínica única per a tots els nivells assistencials, per a Primària i Hospitalària, però amb diferents vistes, adaptades a cada nivell", ha aclarit.

Respecte a la comunicació digital entre nivells, ha explicat que "les consultes no presencials van començar exclusivament per a l'assessorament entre professionals, fet que també va ajudar a la gestió de la demanda, perquè no calia derivar el pacient, sinó que es podia resoldre el dubte entre professionals. Després, ha evolucionat cap a circuits prioritaris i comissions clinicoassistencials".

Quant al funcionament, Ogueta ha explicat que "es pot escollir la consulta no presencial des d'Atenció Primària o des d'un professional a un altre, ja que tots els serveis ofereixen aquesta possibilitat". Així, es pot escollir a quin servei es derivarà el pacient. Segons l'expert, aquestes consultes arriben als professionals a través d'un panell, es poden distribuir entre professionals i, d'aquesta manera, cada servei s'organitza per donar una resposta en un temps correcte. A partir d'aquí, s'accedeix directament a la consulta i a la història del pacient i la resposta s'escriu al book del pacient, de manera que queda lligada a aquella consulta i pot ser consultada per qualsevol altre professional que atengui el pacient per un altre motiu.

La sessió va finalitzar amb un torn de preguntes dels assistents. Podeu consultar el vídeo de la jornada aquí.