El món local ha de tenir una major participació en el disseny de les polítiques de salut i més presència en la governança del sistema sanitari. Aquesta ha estat una de les principals conclusions del 1r Congrés de Salut i Món Local, que ha reunit, entre dilluns i dimarts, més de 600 alcaldes, regidors i professionals de la salut i els serveis socials al Museu de la Ciència de Barcelona. Sota el lema Accions locals per a reptes globals, el Congrés ha estat organitzat conjuntament pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Tal com van posar de manifest els diferents ponents del Congrés, per fer front als grans reptes de salut globals cal una estratègia integral, que contempli la coordinació dels serveis sanitaris amb els serveis socials i els recursos comunitaris als municipis. "El paper del món local és imprescindible, perquè des de la proximitat es llegeixen millor els problemes i es defineixen millor les solucions', va dir Josep Mayoral, president del CSC. 

En la mateixa línia, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, va explicar que "la salut és un element integral, que té a veure amb totes les realitats, individuals i col·lectives, de la ciutadania". "Això vol dir que la mirada del món local s'ha d'incorporar".

Un dels reptes de salut globals que es va tractar àmpliament al Congrés va ser l'envelliment de la població. Gairebé el 20% de la població de Catalunya té 65 anys o més i es calcula que aquest percentatge arribarà a un 30% el 2050. Això implicarà un augment de les malalties cròniques, de la dependència i de la fragilitat, així com un increment de les persones que pateixen solitud no desitjada, amb els efectes sobre la salut física i mental que comporta. En aquest sentit, en les diferents ponències es van posar exemples de municipis que estan treballant en programes d'envelliment saludable i que estan implementant nous models de cures de llarga durada amb la participació dels diferents agents comunitaris.

L'impacte del canvi climàtic és un altre dels reptes globals als quals es va fer referència al Congrés, ja que influeix en la salut en múltiples aspectes: a través de l'augment de les temperatures, l'ecologia dels vectors, la degradació ambiental, l'elevació dels nivells marins, etc. En aquest sentit, Josep M. Antó, professor sènior d'investigació a ISGlobal i catedràtic emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va destacar que "hi ha un nombre creixent de ciutats que són un front actiu de transformacions per a un planeta segur i una societat més justa i, alhora, una font de lideratge i inspiració".

El president de l'FMC, David Bote, va recordar que, com les condicions climàtiques, hi ha molts aspectes que estan canviant d'una forma radical, com poden ser les migracions o la mobilitat, i que requereixen enfocaments des d'una perspectiva unitària. "Necessitem reflexionar sobre un concepte únic de salut, el One Health, per donar una resposta integral i transversal", va assenyalar.

Maria Puig, vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, va coincidir en la necessitat de treballar, des de la proximitat, amb aquesta mirada transversal i integradora, que contempli tres eixos: salut, social i sostenibilitat.

Durant el Congrés, es va recordar, en reiterades ocasions, que el 80% dels determinants de la salut estan fora del sistema sanitari i tenen a veure amb els hàbits de vida, la xarxa social i comunitària i els factors ambientals. La presidenta de l'ACM, Meritxell Budó, va assenyalar que cada decisió que es pren en matèria d'urbanisme, de medi ambient o d'habitatge té un impacte directe en la salut dels veïns i veïnes. "Ja no podem pensar en salut i social separat, hem d'oferir solucions coordinades que tinguin en compte el cicle de vida de les persones", va dir.

Carme Ferrer, diputada delegada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, també va voler posar èmfasi en el fet que "la salut de les persones està estretament lligada amb la salut del seu entorn", i va instar les diferents administracions a treballar plegades, "amb una visió compartida", per afrontar els reptes de futur.

La inauguració del 1r Congrés de Salut i Món Local va comptar amb la participació de la consellera de Salut, Olga Pané, qui va lamentar que els municipis i la societat civil no siguin tan presents com abans al sistema sanitari, la qual cosa, segons va explicar, n'ha afeblit la governança. "Us convoco a treballar conjuntament a favor d'aquesta sanitat, que és un gran tresor i s'ha de mantenir", va dir dirigint-se als representants i professionals del món local reunits en l'esdeveniment.

Juntament amb la consellera Pané, va participar en l'acte d'inauguració la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva. "La salut comença al costat de casa, també als equipaments de barri", va voler destacar.

Per part del Departament de Drets Socials i Inclusió, va assistir al Congrés Carles Mundet, subdirector general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal, qui va assenyalar que els "creixements de l'àmbit sanitari han deixat enrere els avançaments del sector social". "Cal planificar conjuntament el sistema de cures, perquè, si cada sistema funciona de forma separada, no ens en sortirem", va assegurar.

Conferències, taules rodones i tallers al voltant de sis eixos temàtics

El Congrés de Salut i Món Local ha girat entorn dels següents eixos temàtics: Salut en totes les polítiques, Integració social i sanitària, Salut planetària i món local, Envelliment i salut, Salut pública i municipis, i Competències municipals i governança en salut i atenció social. Per abordar aquestes temàtiques, han tingut lloc sis taules rodones, sis tallers i diverses conferències amb ponents d'àmbit nacional i internacional.

Les conferències han anat a càrrec d'Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social (CES) d'Espanya; Rafael Bengoa, metge especialista en Salut Comunitària i conseller de Sanitat del País Basc entre 2009 i 2012; i David Elvira, economista i director del Servei Català de la Salut entre 2016-2018.