Per Josep Mayoral, president del Consorci de Salut i Social de Catalunya

Punt final al 1r Congrés de Salut i Món Local.

Ara s'obre el procés de reflexió, d'endreça dels conceptes i les propostes que vàrem compartir en dues intenses jornades. D'enfilar conclusions, de bastir propostes. De concretar posicionaments i accions del municipalisme envers les polítiques públiques de salut.

En la meva intervenció de clausura vaig atrevir-me a posar a consideració dels assistents deu fils conceptuals que, des del meu punt de vista, valdria la pena estirar en els pròxims mesos.

• Convé treballar entorn de les competències municipals en matèria de  salut. Dificultats organitzatives, limitacions econòmiques, acompanyament limitat per part de l'administració competent dificulten el seu desplegament integral. Cal explorar l'aprofundiment de la capacitat municipal en la prevenció i la protecció de la salut. En l'avaluació de riscos. En les necessàries estratègies educadores. Hi ha molt camp per córrer.
   
• Els ajuntaments anem molt sovint més enllà de les nostres competències. L'històric alcalde de Vitòria José Àngel Cuerda acostumava a repetir una frase: Allà on s'acaben les meves competències comencen les meves incumbències. Fer front als problemes de la gent -a tots els problemes de la gent-és el full de ruta dels electes locals. En matèria social i de salut també. I efectivament el llistat de bones pràctiques municipals que depassen les obligacions competencials és extraordinari. No hi renunciem. Expliquem-les. Compartim-les. Reivindiquem-les. Busquem el seu reconeixement i el seu finançament.
   
• Òbviament, les polítiques de salut van més enllà dels regidors responsables del tema. Defensem salut a totes les polítiques. La salut és massa important per deixar-la exclusivament en mans del sistema sanitari. Construïm ciutats saludables des de l'urbanisme, des de la cura del medi ambient, des de l'habitatge, des de l'educació,  des de la permanent lluita contra les desigualtats.
   
• Aquestes polítiques públiques no es poden definir des d'un despatx. Parlar i escoltar és la clau. Calen estratègies participatives que incorporin la mirada de la ciutadania en la presa de decisions. El despatx dels electes locals és al carrer, compartint problemes, neguits i esperances amb tothom. I definint conjuntament solucions.
   
• Haurem d'avançar en la millora de la coordinació dels diferents agents amb incidència en la salut del territori. Hem vist bones pràctiques que articulen bé les accions municipals, les de l'administració competent -que gestiona gran part dels equipaments sanitaris del territori-, les d'entitats del tercer sector. Analitzem aquestes bones pràctiques, documentem-les i promoguem-les. És imprescindible per racionalitzar la despesa pública, per guanyar en eficiència, però sobretot per posar a la ciutadana en el centre. Evitem duplicacions i passejos innecessaris per finestretes mal connectades.
   
• Posem al capdavant de les bones pràctiques aquelles que estan impulsant amb decisió la integració social i sanitària. Aquest  ha de ser un dels pilars bàsics sobre els quals pivoti la necessària reforma del sistema de salut. La nostra convicció és que aquesta integració només reeixirà si el Govern de la Generalitat és capaç d'articular-la des d'un abordatge  municipal amb un lideratge compartit amb els ajuntaments. La proximitat, una vegada més, serà un factor decisiu de qualitat.
   
• Aprofundim en el treball en xarxa. Connectem bé experiències entre territoris. Unifiquem estratègies. Definim i compartim instruments. Enfortim, des de la suma, la veu del món local. Fem-ho de la mà de les entitats municipalistes, des de les diputacions. També des del Consorci de Salut i Social de Catalunya. És des d'aquestes institucions que s'haurà de fornir els ajuntaments d'eines per a la gestió, d'espais de reflexió i de formació.
   
• Necessitem generar espais compartits de governança territorial d'àmbit regional.  Fa un parell de dècades el país va explorar la viabilitat dels Governs Territorials de Salut. Revisem aquella experiència i adaptem-la als nous temps.  Però cal una taula de concertació en què conflueixin les mirades de l'administració competent, dels ajuntaments i d'agents socials.
   
• Cal defensar la singularitat del mapa sanitari català, que històricament ha pivotat al voltant d'equipaments profundament arrelats en el seu territori amb un origen manifestament municipal. No menys d'un centenar d'ajuntaments tenen responsabilitats directes en la gestió del sistema: fundacions -moltes d'elles mil·lenàries-, empreses públiques municipals, consorcis liderats per la Generalitat però amb forta presència de representants de l'administració local. En els darrers anys hem viscut un cert procés de centralització i una progressiva difuminació del paper dels consistoris fruit de circumstàncies ben diverses. Definir el paper del món local a les institucions sanitàries és imprescindible.
   
• El món local ha d'expressar amb veu alta i clara la voluntat d'estar presents en el debat sobre la revisió profunda que requereix el sistema social i de salut a Catalunya. El municipalisme ha de ser clau en el dibuix de les reformes que han de venir. I en la seva gestió.

El Congrés ha complert els seus objectius essencials:

• Posar sobre el taulell el debat entorn del paper del món local en matèria de salut, entesa en la seva vessant més àmplia, més integrada i més integradora.
• Reivindicar la proximitat com un factor estructurant imprescindible en la definició de les polítiques públiques.
• Reforçar la presència del municipalisme en la redefinició de les polítiques socials i sanitàries de Catalunya

És l'hora de definir amb precisió  les estratègies que el Congrés ha anat apuntant. I progressivament, anar-les desplegant.

Per això, les entitats representatives del món local ens vàrem citar a seguir treballant conjuntament de manera immediata. I alhora de preparar, per al setembre del 2025, el 2n Congrés sobre Salut i Món Local.

Per fer-ho possible, comptem amb el magnífic equip que, des del Comitè Organitzador i del Comitè  Científic, van omplir de contingut tan encertadament les sessions del CosmoCaixa. A tots ells el meu agraïment.

S'obre una etapa il·lusionant. Amb nou govern a Catalunya, amb ajuntaments renovats ara fa poc més d'un any. Tenim a les mans l'oportunitat de desplegar canvis profunds. Hi ha espai per a l'esperança.

Ho podem fer. Ho hem de fer.