El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va acollir, ahir, la Sessió Tècnica 'Implicacions pràctiques i ètiques de l'aplicació de la intel·ligència artificial en salut', on es van abordar els potencials beneficis i perills de fer servir aquesta eina en l'àmbit sanitari. 

Antoni Gilabert, director de l'Àrea d'Innovació i Partenariat del CSC, va moderar la sessió, que va comptar amb les ponències d'Enrique Bernal-Delgado, investigador principal del grup de Ciencia de Datos para la Investigación en Servicios y Políticas Sanitarias de l'Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud; Alberto Martín, investigador postdoctoral del Laboratori de Fisiologia Digestiva del Consorci Sanitari del Maresme, i Begoña Roman, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.

Per començar la jornada, Gilabert va posar sobre la taula diferents qüestions sobre l'ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit sanitari, amb les següents preguntes: si els assistents creien que la IA és beneficiosa per a la humanitat i per a la salut pública, quin ús en fan i quins perills i avantatges veuen en aquesta eina.

La primera ponència va ser la de Bernal-Delgado, qui va fer algunes reflexions sobre la incorporació de la IA en els sistemes de salut. "La IA està molt lluny de canviar-nos el paradigma de coneixement", va assenyalar.

També va comentar que "parlem d'intel·ligència artificial, però hauríem d'estar parlant de 'machine learning'. Dediquem molt temps a les intel·ligències generatives, com ChatGPT, però la nostra vida està molt més plena de 'machine learning'. Al final, li diem com li diem, la IA ens servirà per a dos objectius, fonamentalment: classificar i predir".

A continuació, Martín va presentar el cas d'ús AIMS-OD, per diagnosticar la disfàgia amb un "software de suport a la decisió clínica que permet el cribratge automàtic, ràpid i precís per tal de seleccionar estratègies diagnòstiques i terapèutiques per a cada pacient".

"Amb aquesta eina, es poden detectar més pacients amb menys recursos. Idealment, suposarà una reducció de les principals complicacions i una millora de la qualitat de vida dels pacients", va assegurar, i va afegir que, tot i això, "la IA no substituirà la intel·ligència humana, sinó que parlem d'eines de suport per millorar els resultats i poder ajudar els professionals a tenir temps per fer altres accions que afegeixin valor a l'atenció".

Finalment, Roman va tractar les implicacions ètiques de l'ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit sanitari. "És possible fer un molt bon ús d'aquesta eina si acotem les pràctiques, les finalitats, el context i ho fem sempre sota el control humà. Hi ha dues coses magnífiques de la intel·ligència artificial: que no es cansa, perquè no és orgànica, i que pot dominar un gran volum de dades al qual la intel·ligència humana no pot arribar. Per tant, cal inserir la IA, però això significa tenir molt clar quina és la seva finalitat, si és realment necessari fer-la servir en cada cas i la proporcionalitat", va dir.

Respecte als diferents usos d'aquesta eina, Roman va comentar que "un entorn en el qual pot ajudar moltíssim són les polítiques públiques perquè, com que té capacitat de gestionar grans volums de dades, pot fer grans prediccions i ser una bona eina per als polítics".