El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l'Hospital Universitari Parc Taulí han presentat avui, en el marc d'un taller organitzat pel Consorci, l'informe Reptes i actualització en l'abordatge de la depressió, un document que identifica els principals desafiaments per a l'abordatge integral i efectiu de la depressió i de la complicació més greu d'aquesta malaltia mental, el suïcidi.

L'informe indica que existeix una manca de detecció i d'adequació diagnòstica que limita o retarda les intervencions terapèutiques i el suport efectiu basats en l'evidència científica que es brinda als pacients. En aquest sentit, el document reflecteix que en els aspectes relatius al cribratge, al diagnòstic i al tractament de la malaltia és on cal incorporar solucions i eines innovadores per poder millorar l'atenció que reben les persones amb depressió. 

Sota la direcció del Dr. Diego Palao, director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, han participat en l'elaboració del document Adam Álvarez, investigador postdoctoral del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona; Virginia Soria, directora del Servei de Salut Mental d'Adults de l'Hospital Universitari Parc Taulí, i Oren Contreras, professora agregada del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'equip de l'Àrea d'Innovació i Partenariat del CSC ha coordinat el projecte, en el qual també han col·laborat els investigadors Enric Segura i Eleonora De Filippi.

Cinc reptes i cinc possibles solucions 

Els cinc reptes que ha detectat l'informe es basen a identificar i gestionar els factors de risc associats amb la depressió, desenvolupar i implementar tractaments basats en l'evidència científica accessibles i efectius per a tots els pacients, personalitzar els tractaments segons les necessitats i les característiques de cada pacient, abordar la depressió resistent i revisar les conseqüències més greus de la depressió, com és el suïcidi. Per tal de fer front a aquests desafiaments, es proposen cinc possibles solucions: la millora del coneixement de la malaltia i la facilitat de disposar d'eines d'autoavaluació digital, la integració de models de gestió de la salut mental que combinin atenció primària i especialitzada, la millora de la personalització dels tractaments, l'ús de farmacoteràpies per al tractament de la depressió resistent al tractament o la promoció de programes d'intervenció integrada per la prevenció del suïcidi. 

Cap a un sistema públic més eficaç en el tractament de la depressió 

El projecte, que ha reunit quatre experts en salut mental i psiquiatria, estableix que, per abordar l'elevada prevalença de la depressió i l'enorme càrrega sanitària, social i econòmica a la població, és essencial desenvolupar un ecosistema eficaç per a l'atenció d'aquesta condició en els sistemes públics de salut.  

L'estudi del CSC i l'Hospital Universitari Parc Taulí detalla que el sistema sanitari ha d'impulsar una anàlisi profunda sobre quines han de ser les estratègies prioritzades per induir canvis que garanteixin un tractament solidari, no estigmatitzant, accessible, equitatiu i eficaç, basat en l'evidència científica, en persones amb diagnòstic de depressió. 

La incidència de la depressió a Espanya

En els darrers 12 mesos, a Espanya hi ha hagut una prevalença dels diagnòstics de depressió d'un 5,3%, i una prevalença de la simptomatologia depressiva, independentment de la severitat, del 12,7% en individus majors de 15 anys. Així mateix, en l'àmbit nacional, la taxa de suïcidis se situa en 7,9 per cada 100.000 habitants.  

Segons es recull a l'informe Reptes i actualització en l'abordatge de la depressió, l'impacte socioeconòmic de la depressió ascendeix a 5.000 milions d'euros, que s'associa a factors com la pèrdua de productivitat, la necessitat d'atenció mèdica i de tractament, i la mortalitat. En aquest sentit, es calcula que, mitjançant la prevenció i un tractament eficaç, les despeses sanitàries i governamentals associades a la malaltia podrien suposar un retorn de 15 euros per cada euro invertit, però, a més, aquesta xifra podria augmentar fins a 44 euros en comptabilitzar les despeses generades per la pèrdua de productivitat.