El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha organitzat un taller sobre atenció integrada i innovadora de la persona amb depressió, que ha tingut lloc aquest dimecres a la seu de l'entitat. Durant la jornada, s'ha presentat l'informe Reptes i actualització en l'abordatge de la depressió, un document que identifica els principals desafiaments per a l'abordatge integral i efectiu d'aquesta malaltia i de la seva complicació més greu, el suïcidi.

Al taller han participat  el Dr. Diego Palao, director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell; la Dra. Virginia Soria, directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental Adults de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell; el Dr. Eduard Vieta, cap del servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona; el Dr. Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Sant Pau de Barcelona; el Dr. Salvatore Aguilar, director de la Unitat de Depressió Resistent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat; el Dr. Francesc Xavier Arrufat, director assistencial i gerent de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata i president del Clúster WeMind; el Dr. Enric Aragonès, metge d'Atenció Primària de l'ICS i coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental i Atenció Primària de l'IDIAP Jordi Gol; Laura Pliego, corresponsable de l'Espai Situa't de Barcelona Esquerra i Litoral de SMC, i Sandra Mas, tècnica de l'Espai Àncora de SMC.

La presentació de l'informe ha anat a càrrec del Dr. Palao, qui ha explicat que "la meitat dels pacients amb depressió no està rebent un tractament adequat" i ha afegit que "la depressió incrementa en 20 cops el risc de suïcidi, més que cap altra malaltia".

En la seva intervenció, ha assenyalat que l'objectiu de l'informe és "buscar solucions que puguin canviar les coses". En aquesta línia, ha apuntat que en el document s'identifiquen cinc reptes relacionats amb l'abordatge de la depressió ("els factors de risc, l'accessibilitat i efectivitat dels tractaments, la personalització dels tractaments, la depressió resistent i el suïcidi") i diferents possibles solucions per a cadascun.

Seguidament, ha tingut lloc un debat entre els professionals, on el Dr. Vieta ha comentat que "actualment, hi ha més vulnerabilitat de cara a les malalties psicològiques" i que "no hi ha incentius per desenvolupar antidepressius que siguin millors que els que ja tenim". En la línia de la vulnerabilitat, el Dr. Cardoner ha assenyalat que "tot i que hi ha moltes millores en l'àmbit social, també s'han produït canvis significatius que contribueixen a sentir més incertesa en àmbits com el laboral".

D'altra banda, el Dr. Arrufat ha parlat de com les eines 'iHealth' poden ajudar en la detecció, tot i que "el professional és qui ha de prendre la decisió". En aquest sentit, la Dra. Soria ha comentat la possibilitat de poder fer servir la tecnologia "no per fer un autodiagnòstic, però sí per començar a aproximar-se a què està passant i on es pot acudir".

El Dr. Aguilar ha posat sobre la taula el concepte de 'vacuna psicològica', que vol dir implementar "a les escoles, per exemple, un espai on poder parlar sobre com funcionen les ments dels infants", de manera que la persona pugui créixer amb més comprensió en aquest àmbit i amb més eines. En aquest sentit, també ha remarcat la importància de "les campanyes de psicoeducació i prevenció".

Per la seva part, el Dr. Aragonès ha assenyalat la importància del paper de l'Atenció Primària en la detecció de la depressió i les dificultats per diferenciar entre malestar emocional i depressió clínica. A més, ha remarcat que "fins i tot en els casos de depressió clínica, un enfocament exclusivament psiquiàtric pot ser insuficient, ja que no es consideren els determinants socials i familiars, per exemple". "Des de la perspectiva de l'Atenció Primària, veiem que una gran part de les depressions resistents ho són perquè hi ha tota una sèrie de factors que determinen la seva aparició i progressió i que són difícils d'abordar perquè cauen fora del sistema sanitari, com la precarietat o la discriminació, però cal tenir-los en compte", ha afegit.

Respecte a aquests determinants socials, Pliego ha insistit en la importància de no deixar enrere aspectes com "les desigualtats econòmiques, la precarietat laboral, la situació de les persones immigrades, LGTBI i racialitzades...". Així, Mas ha assegurat que "si no hi ha una resposta social, aspirar a una salut mental digna i òptima no és un objectiu realista".

El taller ha finalitzat amb una part més pràctica, on els assistents s'han dividit en tres grups per intercanviar idees sobre tres aspectes: els factors de risc i la depressió, la depressió resistent i el suïcidi.