El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va celebrar, ahir, la Sessió Tècnica "La nova especialitat d'urgències i emergències i implicacions per a l'organització dels serveis".

A la jornada, van participar Gilberto Alonso, metge assistencial del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, i vicepresident de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències (SoCMUE); Isabel Cirera, cap de Servei d'Urgències i Emergències de l'Hospital del Mar i del CUAP Ciutat Vella-Peracamps, i Oriol Yuguero, director Clínic Territorial d'Urgències i Emergències de Lleida. Ernest Bragulat, cap de Servei d'Urgències a l'Hospital Clínic, va moderar la sessió.

La primera intervenció va ser la d'Alonso, qui va parlar de l'evolució històrica i les perspectives de futur de la medicina d'urgències i emergències i va explicar que el Programa Oficial de l'Especialitat està en elaboració en l'actualitat, porta anys treballant-se i està basat en competències amb 13 dominis transversals i set dominis específics.

D'altra banda, respecte a la quantitat de metges, va assenyalar que "aquesta especialitat requereix uns 500 MIR cada any per tenir el volum necessari per anar cobrint les places i la gent que es jubila".

Seguidament, Cirera va parlar de l'impacte en l'atenció sanitària i l'organització, on va assegurar que "la situació actual dels serveis d'urgències és una conseqüència de no tenir una especialitat. Per exemple, trobem diferents models de gestió, on a vegades les urgències són serveis independents i, en altres ocasions, depenen d'altres especialitats, sobretot de crítics i medicina interna".

En aquest sentit, va assenyalar que la creació de l'especialitat d'Urgències i Emergències tindrà un impacte positiu en diferents aspectes: "Comportarà una formació homogènia, una millora de la qualitat assistencial, l'estandardització dels protocols i major reconeixement professional", va exposar.

Finalment, Yuguero va fer una intervenció des del punt de vista de la gestió en l'àmbit territorial, on va parlar de les particularitats de la província de Lleida, com l'envelliment de la població i la dispersió dels domicilis: "Quan es dona l'alta, s'ha de tenir en compte que potser la persona viu a 50 minuts i, si li passa alguna cosa, ha de tornar a fer 50 minuts de trajecte". També va assenyalar altres dificultats com els problemes de cobertura, els llocs amb poca activitat assistencial i l'intercanvi de professionals, entre d'altres.

Quant als reptes que presenta aquesta especialitat, va enumerar els següents: la captació i retenció de professionals en zones rurals i hospitals comarcals, la diferenciació de rols amb altres especialitats, garantir la qualitat assistencial, el canvi en la formació i l'itinerari professional dels metges d'urgències, l'adaptació dels serveis territorials i la creació d'una cantera de professionals vinculats al territori.